Editorial | La proliferació de càmeres, la seguretat i la intimitat
Vivim envoltats de càmeres de vídeo que ens estan enregistrant constantment. A més de telèfons mòbils, qualsevol establiment, l’entrada d’un bloc de pisos i ara també els cotxes porten càmeres. EL 9 NOU ha fet l’exercici de recórrer alguns carrers d’una ciutat com Vic per comprovar la quantitat de càmeres que hi ha instal·lades –per ciutadans, comunitats de propietaris o el mateix Ajuntament– ja sigui per evitar accions delictives, perseguir-ne els autors o controlar el trànsit. En els últims anys hem sacrificat part del nostre dret a la intimitat per una major seguretat. En aquesta edició expliquem el cas d’un veí de Barcelona amb una càmera instal·lada al cotxe que el cap de setmana feia pública a les xarxes socials la imatge d’una dona ratllant la part lateral del seu cotxe i d’altres vehicles. És legal? És ètic?
La proliferació de càmeres als vehicles ha comportat que arribin als mitjans i a les xarxes socials imatges d’accions temeràries d’altres conductors. En alguns casos les imatges han servit perquè els Mossos acabin denunciant els infractors. Va passar fa poc temps amb un conductor que feia un avançament en línia contínua i a gran velocitat per la recta de Vic a Manlleu. EL 9 NOU va publicar les imatges captades per la càmera del cotxe d’un altre conductor. Els Mossos el van denunciar per un delicte contra la seguretat del trànsit. La sensació que et puguin estar gravant en qualsevol moment i que la teva acció pugui ser perseguida ajuda a reduir les infraccions de trànsit? Es vulneren drets de les persones? Tenim menys llibertat?
El primer cop que Vic va instal·lar càmeres a la via pública va ser l’any 2000 al carrer Sant Pere. Llavors era una novetat i els tràmits per aconseguir el permís van ser llargs. La mesura, que no era ben vista per tots els veïns, va permetre acabar amb l’alarmant tràfic de droga que hi havia en aquells moments al carrer. Al cap de pocs temps tothom va aplaudir la instal·lació de les càmeres. I ara s’han convertit en una mesura gairebé imprescindible per garantir la seguretat en molts pobles i ciutats. Cal, però, garantir que de les imatges se’n fa un ús adequat i que amb l’excusa d’una major seguretat no estiguem exposats que s’utilitzi la nostra imatge amb finalitats que no tenen res a veure amb l’objectiu inicial.