| 09:01
Opinió

Amb el desdoblament del tren passa com amb el Barça en els temps foscos del nuñisme: s'ha dit tantes vegades 'aquest any sí' i al final ha set 'aquest any no' que, ara, molts no s'acaben de creure que la doble via pugui ser una realitat

La rajola del lavabo

Durant els anys foscos del nuñisme, quan el Barça es conformava alçant alguna Copa del Rei de tant en tant, era típic que a l’inici de cada campanya hi hagués il·lusió. Al Gamper, el torneig que servia de presentació de l’equip perquè els amistosos de pretemporada no es feien per televisió, era freqüent sentir: ‘Aquest any sí’. I, a l’hora de la veritat, per Nadal ja es veia que l’equip anava de mal borràs. Amb el desdoblament de l’R-3 passa una mica el mateix. S’ha dit tantes vegades ‘aquest any sí’ i al final ha set ‘aquest any no’ que, ara, quan el Ministeri ha anunciat l’inici dels tràmits per desdoblar la via del tren al Congost per al 2023, molts no s’ho acaben de creure.

Aquesta vegada, però, conflueixen un seguit de circumstàncies que fan diferent el moment. Això sí, cal tenir en compte una obvietat: desdoblar la via del tren és una mica més complicat que canviar la rajola del lavabo de casa. Per fer nou el lavabo avui es demana permís, demà ve el paleta i demà passat està acabat. La doble via porta associada una major complexitat. I, per tant, requerirà una mica més de temps. No serà un pim pam. Cert que hi ha hagut moltes promeses incomplertes, però ara es conjuguen dues variables determinants per resoldre l’equació del desdoblament amb èxit: els calés i els projectes.

Aquest ‘momentum’ mai havia existit. Les declaracions polítiques, positives perquè expressen voluntats, en realitat són intencions. Les intencions, per transformar-se en realitats, han d’anar acompanyades de diners. La possibilitat de transformar, via diners, les intencions en realitats ja va existir amb l’aprovació de l’Estatut. La disposició addicional tercera, un mecanisme per garantir la inversió en obra pública, podia haver estat la tecla que empenyés el desdoblament. Però els projectes tècnics no estaven madurs. Fallava aquesta part.

Ara és diferent. Primer: el context juga a favor. El foment de la mobilitat sostenible és una carta obligada de jugar en la partida contra el canvi climàtic. El tren n’és un exponent. Segon: hi ha pasta. Aquesta crisi no s’ha abordat amb el mantra de l’austeritat. Els fons Next Generation en són exemple. I tercer: existeixen projectes. La feina de l’Oficina Tècnica de l’R-3, que fa propostes per corregir les llacunes el Pla de Rodalies, ha tingut com a resposta el compromís del Ministeri de licitar els estudis informatius del tram de Centelles a la Garriga. El desdoblament previst, per trams, no incloïa aquesta part de l’obra.

Si es concreta, encara que el procés sigui més llarg que canviar la rajola del lavabo, el projecte de la doble via avançarà. I, com passava amb el Barça pel Gamper, es podrà dir amb fonament que aquest any sí. Aquesta vegada el tren no pot descarrilar.