| 12:30
Opinió

Un dia un antic company d’estudi que no passava una bona època es va asseure en una de les dues cadires que hi havia de cara al taulell i va quedar-se adormit

La rata morta

Cada any quan començava el bon temps, uns gelaters de la localitat alacantina d’Ibi s’instal·laven a Ripoll i hi obrien un establiment a la confluència entre els carrers Sant Pere i de les Vinyes. Durant l’estiu de fa unes dècades els vilatans hi acudíem per comprar-hi no només gelats sinó també llaminadures, per jugar-hi en una màquina recreativa o bé per petar-hi la xerrada. Un dia un antic company d’estudi que no passava una bona època es va asseure en una de les dues cadires que hi havia de cara al taulell i va quedar-se adormit. Als clients que hi entràvem mentre feia la becaina, el gelater ens comentava: “Molestar no molesta, però dona mala imatge.” I qui dia passava, estiu empenyia.

Com que passo per carrers poc transitats per fomentar la fama d’antisocial, divendres de la setmana passada vaig trobar una rata que es rosegava la cua a l’encreuament del carrer Donya Estasia amb el Sant Jaume. Vaig pensar que l’havien enverinat perquè en acostar-m’hi no va fer cap gest de fugir com faria qualsevol altre parent. L’endemà al matí era morta, just al costat de la façana d’un antic colmado que s’anomenava El Barato. Diumenge també hi era. I dilluns. I dimarts. I dimecres. Però sobretot hi havia el símbol d’insalubritat, de barri degradat, i també de l’etern menysteniment dels humans cap als animals. Ah, i dona mala imatge.