El mes de desembre ha estat el més car de tota la història de l’electricitat

L’any 2021 ha estat de molta volatilitat del sector elèctric, creant situacions molt complexes que afecten d’una manera negativa tant els CUP (Codi Universal de Punt de Subministrament) domèstics com els industrials. Hem d’entendre que el gener de 2021 l’electricitat estava de mitjana mensual (ja que el preu es marca cada dia per diferents horaris) a 60,17 euros el megawatt; al febrer, a 28,49; al març, a 45,45, i a partir de l’abril va començar a pujar fins al juny, quan ja es va posar a 93,30 euros. Des d’aleshores, no ha parat d’incrementar-se fins arribar al novembre a 191,43 euros el megawatt i al desembre va marcar records. El màxim es va assolir el 23 de desembre, quan va arribar a 383,67 euros el megawatt i durant les hores centrals del dia va arribar a passar de 400. El mes de desembre ha estat el més car de tota la història de l’electricitat. Això significa que s’han més que triplicat els preus de l’energia, fet que ve motivat perquè l’1 de juny van entrar en vigor les noves bases del preu de l’energia en funció d’altres paràmetres, com és la penalització per als que produïen CO2 creant uns barems en funció de la producció d’energia a través de carbó, gasoil o gas natural. En definitiva, tot el que fa servir elements fòssils. Els preus de l’energia es marquen des d’Europa, en funció de cada una de les produccions: gas, eòlica, energia solar, turbines hidràuliques, centrals nuclears... i a partir d’aquí, quan està tot en un cistell, es marca el preu, que és el que han de fixar tots els estats en funció de les seves idiosincràsies. A l’entorn ibèric (Espanya i Portugal), tot i que té una forta presència la producció d’energia eòlica, aquesta ha d’anar acompanyada del vent que pugui fer funcionar les aspes de producció, i realment el gran productor és el de cicles combinats i de gas, perquè es van anar reconvertint les centrals de carbó en cicles combinats o directament en gas. Tenint en compte que més del 30% de l’energia es produeix entorn al gas, això fa que es marquin uns preus desorbitats. Com a exemple, al mes de novembre l’eòlica, com que va fer molt vent, va produir el 27,8% de l’energia; les fotovoltaiques, un 5,8%; les nuclears, un 15,5%; el carbó, el 2,5%; els cicles combinats, un 27,7%; la cogeneració, un 9,40%; la hidràulica, un 5%, i altres produccions d’energia, un 6,2%. Però aquest va ser un mes de molt vent. Al desembre ja no ha estat així i, pel que fa al percentatge de l’energia nuclear, cal recordar que dues centrals estaven parades perquè es feien les revisions periòdiques. També cal tenir en compte que el gas a nosaltres ens ve d’un contracte de compra amb Algèria i que arriba a través de dos gasoductes, un que va directament d’Algèria a Alacant i l’altre que passa pel Marroc cap a Algesires. En això hi intervenen també els problemes geopolítics d’aquests dos estats, Algèria i el Marroc, que fa que en aquests moments s’hagi tancat bona part del pas d’energia per aquest gasoducte. Per tant, per una banda el gas ha agafat preus molt elevats i per l’altra està penalitzat per producció de CO2 amb barems d’aquest tipus de producció. Això ha creat una situació en què els preus de l’energia han pujat d’una manera espectacular de mitjana, tot i que depenent dels horaris el preu varia. Així per exemple, el 30 de novembre de 2021 es va arribar a 274,56 euros el megawatt i el 2 de novembre, a 145,95 euros. Els preus durant setmanes s’han mogut entre aquests imports màxim i mínim, però la majoria de dies entorn als 200 euros. En conseqüència, estem davant una situació que fa que les famílies se’n ressentin perquè se’ls han apujat considerablement les factures de la llum i del gas, però no oblidem també les indústries. Això fa que es creïn situacions molt complexes, ja que les empreses han de reduir al màxim els seus costos per poder sortir a vendre. Si tenim en compte això i que les matèries primeres estan pels núvols quasi totes, estem parlant d’una situació d’una complexitat enorme que fa que el producte interior brut –la suma dels béns i serveis que produeix el país– es vegi afectat. Si això ho acompanyem del problema que tenim de la covid-19, estem davant una crisi important que afecta directament famílies i indústries. Aquesta situació no havia succeït mai. Per tant, ens hem hagut d’acostumar a una nova realitat que cada dia ens varia. Hem passat en els últims vint anys d’uns preus fixos d’energia que venien determinats pel BOE a uns preus lliures que venen donats per l’oferta i la demanda, els barems i l’aposta que fa Europa per l’energia verda, que tot i que hi estem tots involucrats i volem que tiri endavant com hem vist té uns costos econòmics importants. No sembla, com a mínim el primer semestre del 2022, que les circumstàncies variïn gaire i per tant vol dir que tots ens ressentirem d’aquesta realitat. No està clar quina situació hi haurà a partir del segon semestre, però sembla que podrien estabilitzar-se els preus. Això crea una conjuntura molt més difícil per a les petites comercialitzadores i distribuïdores d’energia que no pas per a les grans, que tenen la capacitat econòmica suficient com per poder fer front a aquesta situació i intentar emportar-se una bona part dels usuaris que estan abonats a les companyies petites. Per tant, hem de fer front a una realitat molt difícil, que solament aquelles companyies que venien d’una situació molt sanejada poden mantenir-se. Però a la llarga sempre hi ha uns guanyadors i uns perdedors i sembla que els guanyadors són els grans i els perdedors, els petits, menys aquelles companyies petites que, si ens fixem en el cas de l’Electra de Centelles, tenien una situació molt sanejada i d’estalvi econòmic net que fa que puguin aguantar aquest context. Una de les possibilitats que tenen els usuaris domèstics i industrials és utilitzar la nova normativa que ha sortit d’autoconsum i posar plaques fotovoltaiques per tal de generar-se una part de la seva energia a les hores de sol. Això determina que la factura acaba essent més petita perquè hi ha unes hores, i depèn de l’època de l’any, que part o el cent per cent de l’energia necessària se la produeix un mateix, i la inversió es recupera amb sis o set anys. Per exemple, una instal·lació domèstica de plaques val uns 5.000 euros, més el cost de col·locar-les, que és més complicat o no depenent d’on es posin, de si hi ha bigues... O sigui, tenint en compte si l’usuari té els recursos econòmics per finançar-se la instal·lació, l’amortització seria d’uns 80 euros al mes durant uns set anys, i diferent seria si hagués de demanar un préstec. Aquestes dades són si no hi ha cap subvenció per instal·lar-les, si no seria diferent. Instal·lar plaques, doncs, vol dir que per una banda t’estalvies els diners però per l’altra has de pagar la inversió. I això forma part del procés que hi ha per la transició de l’energia verda d’una manera real, ja que aquesta ve del sol i te la fabriques tu mateix. Els preus de l’energia s’han encarit a tot Europa. Per exemple, el 14 de desembre a Alemanya estava a 295 euros el megawatt; a Bèlgica, a 293; als Països Baixos, a 276; a Polònia, a 226; a França, a 346, i a Espanya, a 287. Tot i que França té una forta presència d’energia nuclear, Polònia una forta presència d’energia de carbó i que Espanya depèn molt del gas i de les nuclears, com podem veure tot Europa es veu afectada per aquesta pujada depenent del dia a dia com produeix l’electricitat cada un dels països. La producció d’electricitat forma part dels molts problemes que afecten el dia a dia a Europa, com també hi ha el gas, la covid-19... Allò que no era cap informació mediàtica ha passat a ser titulars de tota la premsa i de tots els mitjans audiovisuals constantment.

El mes de desembre ha estat el més car de tota la història de l’electricitat

La realitat de la transició energètica