És molt important preocupar-se pel cos (no fumar, no beure en excés, fer activitat física), però tenir cura de les relacions personals és una forma de cuidar-se, també. Sobretot de mantenir el cervell

Un investigador de la Universitat de Harvard ha liderat l’estudi més llarg i extens que s’ha fet mai sobre l’origen de la felicitat. Què ens acosta a una vida sana i feliç? El psiquiatre i professor Robert Waldinger fa 85 anys que analitza les vides íntimes de centenars de persones. Va començar el 1938 amb 724 participants homes, estudiants preuniversitaris del Harvard College i adolescents de barris pobres de Boston, i al llarg dels anys ha anat entrevistant-los i fent-los analítiques mèdiques per avaluar el seu estat de salut física i mental. Ha seguit els seus matrimonis, fills, separacions, estudis, feines, malalties. Alguns han progressat i són advocats o empresaris, i d’altres són alcohòlics i esquizofrènics. La majoria de la primera mostra ja ha mort, però amb els anys van ampliar l’estudi amb fins a 1.300 parelles i descendents directes del primer grup, que avui tenen entre 50 i 60 anys. La conclusió més important de l’estudi va ser “una revelació”: com siguis de feliç en les teves relacions té una influència directa en la teva salut. Les persones que als 50 anys estaven més satisfetes amb el seu entorn –parella, família, amics, comunitat– eren les persones més sanes als 80 anys. Alerta: aquest barem va resultar ser un pronòstic més fiable que el nivell de colesterol. Fa anys que Waldinger s’ha especialitzat a donar la recepta de la felicitat; té una TED Talk amb milions de visionats i ara n’ha fet un llibre. La idea és que és molt important preocupar-se pel cos (no fumar, no beure en excés, fer activitat física), però tenir cura de les relacions personals és una forma de cuidar-se, també. Sobretot de mantenir el cervell. És més saludable que tenir diners o fama, fins i tot més important que les diferències de classe, el coeficient d’intel·ligència i els gens. A l’altre extrem, la soledat és com fumar un paquet de cigarretes al dia. Hi ha detalls de l’estudi que poden animar a canviar alguns costums. Per exemple, diu que teixir amistats a la feina és molt bo per ser més feliç. O que les petites interaccions –anar al bar de sempre, saludar el porter– semblen poca cosa però són poderoses. Que la gent amb un propòsit està més satisfeta. La bona i mala notícia és que la felicitat no ve sola, no cau d’enlloc: cal treballar-hi, com els bíceps al gimnàs. Però és més divertit. Perquè suposa dedicar hores a les persones que ens agraden i apreciem. Dediquem-hi hores. Alimentem aquestes relacions íntimes, que no cal que siguin moltes però sí que siguin significatives i positives. Mai és tard. Si no, per què vivim?

És molt important preocupar-se pel cos (no fumar, no beure en excés, fer activitat física), però tenir cura de les relacions personals és una forma de cuidar-se, també. Sobretot de mantenir el cervell

La recepta de la felicitat