Editorial | La salut mental, un dret per a tothom
Malgrat que cada vegada es parla més obertament dels problemes de salut mental, encara persisteixen molts prejudicis i estigmes que dificulten que les persones afectades demanin ajuda. El Dia Mundial de la Salut Mental, que s’ha celebrat aquest dissabte, ho ha tornat a posar sobre la taula. “Més que por, és pel que diran els altres”, expliquen els testimonis que parlen en el reportatge que publiquem en aquesta edició. La commemoració a Osona i el Lluçanès ha volgut posar el focus aquest any en les addiccions i en la necessitat d’acompanyar i donar suport a les persones que les pateixen i també a les seves famílies. Compartir experiències, trencar silencis i disposar d’una xarxa de suport, com més àmplia millor. La salut mental no és només una qüestió individual, sinó que afecta tot l’entorn i el conjunt de la societat.
Però, en paral·lel a la crida a trencar l’estigma i animar les persones a demanar ajuda, hem de reivindicar que el sistema sanitari públic disposi dels recursos per atendre-les. I segur que tots coincidirem que aquesta no és la realitat actual. El Col·legi de Psicologia de Catalunya ha aprofitat la commemoració del Dia Mundial per reclamar una xarxa pública de salut mental accessible, equitativa i amb recursos suficients. Una reivindicació que coincideix amb la que ha fet el Parlament, que ha demanat al govern que reforci els serveis de salut mental, ampliï els programes de detecció precoç i garanteixi que l’atenció psicològica no depengui de la capacitat econòmica de la persona i la família. Qui no es pot permetre recórrer a la sanitat privada acostuma a ser víctima de llargues llistes d’espera i d’un servei, sovint, insuficient.
Un altre pilar important de la salut mental és la prevenció. L’hem de posar al centre de les polítiques públiques, especialment entre infants i adolescents. Els nous programes de benestar emocional a les escoles són un pas en aquesta direcció, però han d’anar acompanyats de professionals i recursos per detectar i tractar els problemes a temps. La salut mental ha de tenir la mateixa consideració que la salut física. Per aconseguir-ho cal destinar-hi recursos. No n’hi ha prou amb proclamar-ho cada 10 d’octubre.