L'augment de delictes obliga les administracions a incrementar els efectius de seguretat

En aquestes mateixes pàgines d’EL 9 NOU, hem pogut veure diverses concentracions i manifestacions en uns quants pobles reclamant millors i més eficients mesures de seguretat. Han reportat les d’aquestes comarques, però se n’han produït arreu del país. Què passa? Com és possible que en uns pocs mesos o anys la sensació d’inseguretat hagi augmentat notablement? I no solament la sensació sinó la pura realitat, amb nombrosos fets delictius, superiors als que patíem temps enrere. Alguns volen resumir-ho en el fet que un petit increment dona lloc a un augment exponencial de les sensacions. I no, no és això. Hi ha un clar increment de fets delictius, i en molts casos d’una gravetat no habitual en aquests territoris de l’interior de Catalunya. No soc especialista en el tema. Simplement he estat quaranta anys en política directa i he tingut ocasió de parlar-ne, discutir-ne i avaluar-la amb experts dels Mossos, però també de la resta de cossos policials. I queda clar que tenim els delinqüents habituals nostres, i multitud d’importats, alguns dels quals autèntics experts en seguretat en altres països. La suma d’uns i altres fa que determinats territoris estiguin plens d’aquests grups que actuen amb una professionalitat mai vista anys enrere. Per fer-hi front, les nostres policies i aquí sempre parlaré en plural, han de millorar notablement els efectius, les tècniques i materials de què disposen. La seguretat ha de passar a ser un servei bàsic, similar al que pensem quan parlem de sanitat, ensenyament o serveis socials. De fet, és el primer servei que se suposa que hem de tenir per viure en pau i tranquil·litat. Sense aquest, tots els altres passen a ser secundaris. Com en tot, si un govern considera un servei com a bàsic li ha de destinar els recursos i les prioritats que li pertoquen. S’estan donant alguns passos en aquesta direcció, però estem encara molt lluny d’on requereix la situació que vivim. Les dotacions en vigilants i policies municipals són escasses. Si no comencem per aquí, malament, perquè en un poble tothom es coneix i el coneixement permet actuar preventivament sobre els problemes. Això requereix increment de plantilles i millora de tota mena d’instruments i instal·lacions. Els ajuntaments són molt refractaris a augmentar partides, perquè s’han de treure d’altres llocs. I les tensions pugen i al final es deixa per a més endavant. I el mentrestant complica les coses. Lògicament, aquesta realitat actual obliga a incrementar les aportacions de l’Estat i la Generalitat als ajuntaments per aquest destí. Els ajuntaments no poden quedar sols perquè no tenen suficient capacitat per assumir aquest increment de despeses. No es pot fiar tot als Mossos, per actuar a tot arreu. O pensar que Guàrdia Civil i Policia Nacional ja faran la contenció necessària perquè els sectors que tenen al càrrec quedin desarticulats i no vinguin cap aquí. A banda dels grans i mitjans, queden tots els municipis sense vigilants ni policia municipal. Parlem de 600 sobre els 947 que té Catalunya. Aquí sí que pertoca als Mossos la plena responsabilitat, sense tenir ni les plantilles suficients ni els mitjans necessaris. Toca incrementar dotacions i entrar en el debat de si la primera implantació va ser adequada com per mantenir-la indefinidament. L’actual Departament ha fet declaracions i passos que semblen voler modificar-la. Passar de les comissaries comarcals a d’altres de territorials, en funció de població i necessitats. Això suposa entrar en batalles polítiques importants, com serà la reclamació de comissaries per part de cada ajuntament afectat. No serà fàcil posar-ho en pràctica, però com més aviat comencem més aviat en disposarem.

L'augment de delictes obliga les administracions a incrementar els efectius de seguretat

La seguretat com a servei bàsic