A l'Ajuntament ens arriben peticions d'empreses que necessiten reagrupar centres de producció o expandir-se

Durant algunes setmanes, aquest mateix diari publicava tres articles consecutius del Sr. Josep Pujadas on lamentava la decadència relativa econòmica de Manlleu. Miraré de donar algunes respostes als interrogants que plantejava en clau de present i de futur, o potser obrir algunes vies en aquest debat. Per responsabilitat política i perquè noblesse oblige. En primer lloc, les dades comentades sobre la pèrdua relativa de PIB de Manlleu davant d’Osona i Catalunya són òbviament certes i publicades en els diversos informes de conjuntura de Manlleu per part de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona de Creacció. Un organisme del qual parlaré més endavant. El diagnòstic és clar, però cal tenir també present que quan es parla de valors absoluts de PIB, VAB industrial o evolució de comptes de cotització, les dades presentades se circumscriuen només a les activitats amb seu social a Manlleu. Moltes altres activitats empresarials productives i industrials de pes a Manlleu, i que per tant tenim en el nostre ecosistema i donen feina als nostres veïns, tenen la seu social fora del municipi, ja sigui perquè formen part d’algun grup empresarial o bé altres motius diversos. Per altre cantó, també cal dir, alt i clar, que moltes altres empreses manlleuenques han estat capaces d’aguantar les incerteses que hem viscut d’ençà de la crisi financera del deute del 2008 i la pandèmia del 2020, i no són poques les que celebren o han celebrat els 50, 95 o 100 anys a la nostra ciutat. Hem de saludar aquesta persistència, amb projectes empresarials que han sabut adaptar-se, sovint en situacions financeres i d’operació difícils. Amb tot, la fotografia, el diagnòstic socioeconòmic de Manlleu està molt allunyat de la ciutat amb el tremp industrial que volem. Aquest és un aspecte en el qual jo mateix m’he referit públicament en moltes ocasions, i que he posat personalment sobre la taula de diversos organismes de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona o davant de la mateixa Creacció. Cal que totes aquestes institucions posin a la seva agenda de prioritats el desenvolupament socioeconòmic de Manlleu, sense més dilacions: ens hi juguem molt a tots nivells. Tornem a l’assumpte que ens ocupa. Davant del diagnòstic, entenc que el que cal és tenir molt clares les palanques de transformació econòmica, urbana i social de Manlleu. I sobretot persistir en el rumb. Disculpeu el símil fàcil, però una ciutat que necessita virar el rumb 150º-180º per tal d’orientar-la cap a la prosperitat, el coneixement i el major benestar és com un vaixell transatlàntic: la maniobra cal fer-la grau a grau, i pren inexorablement el seu temps. Un mandat encetat el 2019, amb una pandèmia mundial a l’entremig que encara no ha marxat, no és temps suficient pel viratge necessari i veure’n els resultats, però sí per definir amb precisió les coordenades. Precisament, i entre altres raons que també comentava el Sr. Josep Pujadas, perquè els tempos de l’administració, les constriccions legals, els terminis, els informes previs i/o vinculants de diversos organismes són massa sovint exasperants, inacceptables. Em reservo per una altra ocasió una proposta de com es pot millorar l’organització interna de l’Ajuntament, igualment necessària i urgent. No obstant això, com comentava més amunt, l’obligació primera d’una força política al govern municipal és fixar aquest rumb, dissenyar els projectes de transformació: Illa de Coneixement, estació de mercaderies, transició energètica al PAE Manlleu, clúster metall-mecànic, nou sòl industrial, entre d’altres. I establir aliances, aixecar recursos i executar-los. Bo i tenint en compte que, com en tots els projectes, caldrà prendre vies alternatives quan faci falta. El Pla del Mas, al qual es referia el Sr. Pujadas, és un projecte de 121.000 metres quadrats amb un sostre industrial de 66.362 metres quadrats i començarà a ser una realitat el mes que ve, quan comencin les obres d’urbanització. De fet, Manlleu disposa al voltant de 600.000 metres quadrats de sòl en transformació/reindustrialització que estan en diversos estats de planejament en execució (General Cable-Can Serra, Polígon d’El Mas, Polígon d’El Verdaguer, El Dolcet, SUND Carretera d’Olot, Font de Tarrés, colònies industrials). Ens arriben no poques peticions d’empreses que necessiten reagrupar centres de producció o expandir-se. Sense anar més lluny, la captació d’empreses tractores de facturació >1M€, s’ha concretat amb la implantació de Sodeca amb 3.200 metres quadrats al polígon de la Coromina on es realitzen operacions d’assemblatge de grans ventiladors industrials (Big Fans). Així mateix, l’ampliació de Prasfarma amb un nou centre de producció, un dels quatre diamants industrials de Manlleu segons l’economista manlleuenc Marc Gascón, permetrà la transformació urbana de les antigues Maydisa i La Piara amb un nou front de canal que prestigiarà la ciutat. I el més interessant serà l’ecosistema de coneixement i expectatives de diversa naturalesa per l’augment de plantilla de perfils qualificats que podria superar el 100%. També la bona relació amb els actuals propietaris de l’antic General Cable-Can Serra ens situa en el bon camí per a la reindustrialització d’un espai superior a 100.000 metres quadrats i que es recollirà en la propera aprovació provisional del POUM, i el seu planejament derivat. Aquest ha de ser el camí, el de la col·laboració públic-privada que aporti valor a les parts, assumint riscos i guanys de manera equilibrada. Una col·laboració massa sovint combatuda sense raó des de posicions del gauchisme més extrem, també a Manlleu. Estem ja a pocs mesos d’unes noves eleccions municipals. Davant la grisor tautològica de l’esquerra radical, incapaç de tenir una mínima distància intel·lectual amb la seva doctrina, i una certa asèpsia “d’estar al costat de la gent”, sense més concreció, entenc necessària una proposta política que posi Manlleu al centre, i que aposti sense embuts ni subterfugis els vectors de transformació real de la ciutat, en totes les seves dimensions. Aquesta ha de ser l’aposta de JuntsxManlleu, l’aposta per la prosperitat i benestar de Manlleu. I, finalment. Potser estem entre Escil·la i Caribdis, Sr. Pujadas, però Odisseu aconseguí passar l’estret de Messina, malgrat els monstres. El seu periple per dur-lo de retorn a Ítaca, però, durà 10 anys.

A l'Ajuntament ens arriben peticions d'empreses que necessiten reagrupar centres de producció o expandir-se

La situació econòmica de Manlleu