La solidaritat en l’esport
L’esport és bàsicament competició, la lluita d’un equip contra un altre, la disputa entre dues persones per assolir una marca i sempre amb l’objectiu de guanyar. Però l’esport és moltes coses més, també. Hi trobem aspectes negatius però un feix enorme de positius.
Entre les coses dolentes destaca el dopatge, les accions fora de reglament i d’estricta lògica en les modalitats on hi ha contacte. I també cal dir-ho, el comportament d’una minoria del públic que escampa les seves pròpies frustracions des d’una graderia, en unes actituds que encara perduren.
L’esport és solidaritat. Un exemple recent el protagonitzen Laia Sanz i Nani Roma; ella, resident a Seva, va ajudar al folguerolenc resident a Santa Maria de Merlès a aconseguir un lloc al podi del Dakar; l’acció de la Laia estaria prohibida a les nostres carreteres, però al desert et deixen remolcar el vehicle d’un rival que s’ha quedat sense combustible i gràcies a aquest acte altruista aquest rival es classifica segon a la general.
A tots plegats ens caldria deixar molt clar que l’esport és també ajuda a un rival quan ho necessita. D’aquesta branca de la nostra activitat competitiva professional o de lleure només n’haurien de fer fora els incapaços d’assumir com a propi i, sense cap mena de limitació, el mot solidaritat.