Els atemptats d’agost de 2017 s’haurien pogut evitar si la policia espanyola hagués fet la feina que s’espera d’ella, en lloc d’afavorir que un delinqüent esdevingués màxim responsable a Ripoll d’una religió amb forta implantació

Era un migdia d’estiu a tombant de la dècada dels setanta cap a la dels vuitanta. Feia calor al carrer Donya Estasia, però ni de bon tros com la que ens ha acostumat el segle XXI. De cop i volta es va sentir una fressa poc usual, i simultàniament la remor de gent que comentaven el que acabava de passar: un camió carregat d’ampolles d’aigua mineral havia perdut bona part de la càrrega, que va caure a la vorera de la confluència de la carretera de Ribes i el carrer del Prat, davant del bar de Ca la Marina. El conductor animava la gent a endur-se l’aigua, poder fer net i sortir del mal tràngol. La fortuna que al lloc de l’accident no hi hagués ningú badant ni assegut als bancs que hi havia d’esquena al riu Freser va afavorir que tot plegat quedés com una anècdota sense major importància. Anys més tard, la sort va tornar-se a aliar amb els responsables de l’obra del passeig de la Farga Catalana que es va construir per canalitzar el Freser. Molt a prop del lloc on el camió havia perdut bous i ampolles, el terra es va enfonsar durant un cop de riu, el 10 d’octubre de 1987. La sornegueria ripollesa havia rebatejat el passeig com a Marítim, però aquell dia, gràcies a déu o a la casualitat, ningú va acabar submergit a les aigües enfurismades del Freser. Els catalans en general i els ripollesos en particular hauríem d’emprenyar-nos més sovint. La desclassificació de part dels informes del CNI sobre l’imam Abdelbaki es-Satty i la seva relació amb la intel·ligència espanyola són inquietants. L’únic que queda clar de tot plegat és que les víctimes dels atemptats d’agost de 2017 s’haurien pogut evitar si la policia espanyola hagués fet la feina que s’espera d’ella, en lloc d’afavorir que un delinqüent esdevingués màxim responsable a Ripoll d’una religió amb forta implantació. Potser no és del tot gratuït malpensar de l’Estat espanyol –excepte partits com el PSC, per a qui tot és molt normal– i menys tenint en compte la proximitat del referèndum independentista de l’1 d’octubre. O això, o constatar que el concepte d’intel·ligència que tenen a les Espanyes és diametralment oposat al seu significat real. Això sí, a Ripoll, el 2017 feia temps que se’ns havia acabat la sort.

Els atemptats d’agost de 2017 s’haurien pogut evitar si la policia espanyola hagués fet la feina que s’espera d’ella, en lloc d’afavorir que un delinqüent esdevingués màxim responsable a Ripoll d’una religió amb forta implantació

La sort ripollesa i la intel·ligència espanyola