Per a ell el perill era una necessitat, buscava el risc, s'hi enfrontava. Jugava a fet i amagar amb la mort i sempre l'havia guanyat

L’Adrià va néixer un rigorós matí d’hivern, sota la tènue llum de quan la nit se separa del dia. El nadó va treure el cap i tomballejà en el fred llençol del llit. Va ser aleshores quan el padrí va dir que era un mal moment per néixer, perquè tot i que ja no hi ha foscor encara no ha arribat la llum. No van saber que era viu fins que va fer el primer plor. Som fràgils i trencadissos, naixem sense res i marxarem…