La terra baixa d’Auschwitz pot tornar
“… Ens hem tornat insensibles a la veritable escalfor que dona el cor.” Hannah Arendt
Torna’m a explicar allò que fan les ovelles! I la meva amiga, formatgera, em torna a explicar què fan les seves ovelles. I jo ja m’hi veig, com una Heidi qualsevol, anant amunt i avall darrere el bestiar. M’agrada quan diu que les ovelles negres foten el que volen. Me les imagino provocadores, rebels, pilles, però sense mala intenció… I jo ric innocentment i lliure. Recordo aquell pastor del Marroc, al mig de l’Atles, que va aturar el temps. Repenjat al seu gaiato era un més de la muntanya, ell i el seu ramat no van pas celebrar la festa del xai. Què en saben les muntanyes dels dies sagrats de les persones! En tenen prou sentint el dringar de les esquelles, el pas enmig de la boira, el sol que tapa i destapa unes bromes juganeres. Què voleu de més sagrat que això?
Les muntanyes són despietades, observen, ben quietes. Observen la maldat forassenyada dels humans. Rai Maideu en la presentació del seu llibre La terra baixa d’Auschwitz ens va explicar per què l’obra d’Àngel Guimerà va captivar Hitler. La terra alta seria la perfecció de la raça que ell volia aconseguir. A la terra baixa hi havia la immundícia que calia eliminar: jueus, gitanos, homosexuals i tota la resta que no pensessin com ell. És a dir comunistes, feministes, pensadors, i altres que li barressin el pas. Va assassinar a més de sis milions de persones. Poca broma. Mama por.
Leni Riefenstahl, directora de cinema del règim, va filmar Tiefland, una adaptació de la nostra Terra baixa, com a agraïment a la conquesta de París. La pel·lícula es roda més amunt del poble de Krün enmig d’uns prats ondulats. Per fer-ho Leni Riefenstahl tria una bona colla de figurants gitanos del camp de benestar social de Maxglan, és a dir un camp de concentració de gitanos, un espai de sofriment immens. Si la història passava a Espanya, els personatges havien de ser morenets i va triar el nom de Pedro en comptes de Manelic, per al pastor. Va deixar el nom de Sebastià per a l’amo i el paper de la Marta el va interpretar ella mateixa. I ella mateixa va decidir quines famílies gitanes podrien tenir la possibilitat de sobreviure i els que menava directament a Auschwitz després de la filmació. Leni Riefenstahl va negar qualsevol lligam que pogués tenir amb el règim del III Reich un cop acabada la guerra.
Quan va finalitzar la presentació i responent les preguntes del conductor de l’acte, el periodista Jordi Vilarrodà, Rai Maideu va dir unes paraules que haurien de ressonar dins del cervell dels descreguts siguin polítics, intel·lectuals, periodistes, pensadors, botiguers, treballadors, jubilats o jovent. Va dir que el que s’explica a La terra baixa d’Auschwith pot tornar a passar.
Cal encomanar coratge per caçar al vol les mentides, per parlar amb els descreguts, que sense adonar-se’n s’afegeixen al ramat que abraça el pensament populista feixista, perquè de mica en mica s’estan deshumanitzant dos col·lectius: els immigrants i aquells que barren el pas al feixisme. Si els noms propis deixen d’existir ens tornem insensibles a l’escalfor que dona el cor. I tu, com te dius? Parlem? I si ens acotxa la natura, ens sentirem ben lliures, lliures de manipulacions.