Entre molts dels grans assumptes que acaparen l’actualitat el debat públic de Roda de Ter, n’hi ha un que a […]

Entre molts dels grans assumptes que acaparen l’actualitat el debat públic de Roda de Ter, n’hi ha un que a més a més, viu envoltat de la polèmica i la necessitat de trencar la paràlisi actual: la necessitat o no de tenir una variant.

Roda ha d’afrontar el moment clau de tirar endavant o no una variant que eviti que l’elevat nombre de vehicles que travessen el municipi diàriament pugui desviar-se per una nova via, una reivindicació cada cop més històrica al poble, que topa entre la necessitat i l’oposició, sense que hi hagi hagut lloc per a un debat serè i madur.

No en va l’Ajuntament de Roda de Ter havia promès una consulta, que actualment s’ha diluït en un procés participatiu que hauria d’elaborar una empresa externa i que, després de tot aquest temps, encara no se sap en què es traduirà tot i el cost que comporta, una nova fugida endavant per esquivar un debat incòmode però necessari.

La realitat, però és que Roda de Ter, municipi petit de prop més de 6.000 habitants té, segons dades d’un estudi de la Generalitat de Catalunya del 2018, un trànsit diari de més de 18.000 vehicles, amb els problemes que això comporta, com és, principalment, tenir un municipi partit per dos amb una artèria viària que el travessa, amb la seguretat compromesa i els accidents a l’ordre del dia, entre altres greus problemes actuals.

Arribats al 2026, tocaria un nou estudi que actualitzés les dades anteriors i no el ball de xifres constants entre les antigues, les que aporta l’Ajuntament o un suposat estudi sense cap fiabilitat ni protecció de dades que s’ha fet circular de forma alegre vulnerat la legalitat vigent, però la realitat és clara, l’elevat nombre de vehicles que travessen dia sí i dia també el municipi és insostenible i a banda d’un risc de seguretat és també un problema de salut.

És evident que aquest elevat nombre de vehicles diari suposa un perill per la seguretat viària i dels ciutadans del mateix municipi, però també condiciona la vida de la vida, amb un poble partit per dos per una carretera excessivament transitada, condicionant no només la vida de Roda sinó també, el seu creixement, les infraestructures, els serveis i els seus accessos, pel que resoldre aquest assumpte també seria determinar quin és el Roda de Ter del futur que vol el poble.

Aquest problema de seguretat no resulta menor, no en va, la carretera que parteix el poble passa per davant d’una de les escoles de Roda, a banda que tant els alumnes dels centres de primària com l’institut, com també de moltes extraescolars de tots els tipus han de creuar una carretera sobrepassada, amb el risc que suposa, a banda del problema de salut pública que representa una contaminació tan elevada amb evidents efectes nocius per les persones.

Seria important tenir en compte aquesta gran quantitat de CO₂ que la gent de Roda de Ter ha d’aguantar de forma diària, molts provocats per l’elevat nombre de camions que travessa el poble, a banda que Osona és una de les comarques que pateix més l’ozó, nociu també per la salut de les persones en quantitats elevades, al que a Roda cal sumar-li les boires i l’elevada contaminació dels vehicles, el que resulta una combinació que hauria de preocupar i molt a les autoritats i la ciutadania, perquè no en va, la qualitat de l’aire és un dels elements que menys es veuen, però més impacte negatiu té en la salut, un aire excessivament viciat en un municipi massa petit.

Arribats a aquest punt, on el debat és elevat i el malestar evident, cal veure i comparar la situació de Roda de Ter amb la d’altres municipis que han passat per situacions similars, on després de reivindicacions, temps i penitències, van aconseguir una variant per desviar el trànsit, i fer-se una pregunta més que evident: voldrien aquests pobles ara tirar enrere i no tenir variant?

Tots els canvis provoquen pors i recels, però cal posar en una balança tots els beneficis i els inconvenients,i també, els efectes, positius i negatiusque una variant així tindria pel poble, que a més a més, es veuria obligat a redefinir el seu futur i les seves prioritats, articulant un municipi pacificat, que deixaria d’estar partit en dos i podria començar a créixer en qualitat de vida, així com en un nou sentiment de poble que avui escasseja.

No en va, pacificar el municipi i fer-lo més acollidor i enfocat a les persones el podria deixar de fer veure i créixer com un poble dormitori per tornar a tenir una verdadera ànima de poble, amb ganes de fer-hi vida, amb serveis, infraestructures i activitats adequades i per tothom, però alhora, proper a les ciutats de la comarca i les vies principals.

Toca moure fitxa, sobretot des de la prohibició de Manlleu al pas dels camions que portarà més trànsit a Roda, i tenir clar que és molt còmode no fer res, però que els canvis importants s’aconsegueixen treballant de valent, pas a pas, per acabar provocant un canvi que realment impacti de forma positiva a la vida de les persones, i pugui canviar el camí de Roda de Ter per tornar a ser un poble de veritat i per a tothom, principalment per les persones.