La veritat
Per primera vegada diré el que va passar a la festa de la carpa i fins avui, i què penso fer.
El dia de la carpa, el dia 24 de setembre, vaig ser jo qui va ser agredit. Ho va veure molta gent de la carpa i van venir a separar-me dels agressors. Em van encoratjar a denunciar les persones, però no ho vaig fer. I posteriorment algunes persones van construir la versió que jo era agressor i no agredit. Però hi ha molts testimonis del que va passar realment. De fet, fa temps que soc víctima d’assetjament, fa uns mesos vaig rebre una trucada d’algú fent-se passar per un inspector dels mossos dient-me que m’havien denunciat per assetjament a un artista. Vaig personar-me a la comissaria dels mossos d’esquadra de Vic per escatir-ne la veracitat i resulta ser que la trucada falsa d’algun impostor.
L’endemà dels fets de la carpa, el dia 25 de setembre vaig assistir a l’acomiadament del propietari d’un Bar de Roda perquè marxava a l’estranger. Hi havia les persones agressores de la vigília, que em van assetjar dient-me que marxés. Vaig tenir por. Però varen venir dos municipals de paisà i varen seure al meu costat. Els vaig explicar la situació i em van acompanyar fins a la sortida. Novament, molts testimonis dels fets.
Arran del comunicat dels diables del Pont Vell vaig parlar amb membres que l’havien signat i em varen fer saber que no havien vist res dels fets que s’hi esmenten i que l’havien signat de bona fe creient explicacions del que va passar.
Jo vaig cometre errors. N’he comes molts i demano disculpes pels que hagi pogut cometre. Un error va ser no haver sospitat el que podia passar. Quan has exercit durant anys una responsabilitat pública és inevitable que algunes persones se sentin agreujades per decisions preses per tu amb la millor voluntat.
Un altre error va ser quedar en estat de gran confusió durant temps, quan vaig comprovar que molta gent creia la versió totalment incerta dels fets. Era tan fals i injust que pensava que els testimonis dels fets reals replicarien amb la seva versió i tot s’esvairia amb el pas del temps.
A la vegada em sentia culpable de la confusió que notava al meu voltant, veia com persones a prop meu donaven credibilitat a una narració tan clarament maliciosa i allunyada de la meva conducta. Per això vaig declarar que contemplava la possibilitat de dimitir de regidor.
La confusió es va agreujar molt quan vaig comprovar que a dins del meu propi partit i dins el meu grup municipal la majoria de membres no es creien la narració on jo era l’assetjador enlloc de víctima perquè havien parlat amb moltes persones assistents a la carpa i fins i tot amb els membres de seguretat que desmentien aquesta versió d’actituds masclistes per part meva, però membres del meu grup aprofitaven l’avinentesa i l’oportunisme per intentar fer-me fora del partit i del grup municipal, fins i tot decidint qui havia d’ocupar el meu lloc. Una persona del meu grup va citar-me a una reunió per parlar dels 40 anys d’IPR i en lloc d’això la reunió era un parany per obligar-me a dimitir o bé fer-me fora del grup municipal cosa que legalment no es pot fer en una agrupació d’electors.
He patit molt i em sento malament per la gent del meu voltant que pateix. Però s’ha acabat. Una dada objectiva: Avui fa un mes dels fets, i que jo sàpiga no hi ha hagut ni una sola denúncia a la policia d’uns fets suposats que s’han explicat a la premsa arruïnant la reputació d’un polític local.
En canvi, els diaris ens informen sovint de dirigents polítics que han patit denúncies semblants, però denúncies de veritat, a la policia, no simples difamacions a la premsa, que els han fet deixar la política, per acabar essent absolts per falta de proves. Aquí només amb difamacions alguns han intentat fer-me fora de la política local de Roda de Ter.
Però finalment he decidit que no se’n sortiran. Seguiré a la política local del meu poble estimat. Si els membres del partit que he dirigit molts anys portant-lo a l’alcaldia ara volen seguir sense mi que ho facin. A la política democràtica tothom té dret a intentar exercir protagonisme.
Alguns encara no han acceptat el resultat de les eleccions del 2019, on el partit que lidero va guanyar clarament les eleccions perquè governéssim el nostre municipi.
Alguns portem tota la nostra vida política intentant unir el poble, fer-lo més agradable, més cívic, més harmònic i més bonic, però altres només entén la política a través de la divisió, de la mentida i del joc brut d’un municipi com el nostre estimat Roda de Ter per ocupar una cadira. En política no tot s’hi val, cal ser-ne dignes i ser-ne honorables per poder representar la ciutadania. Atacant la meva honorabilitat i la meva persona cometen un greu error i això no ho penso permetre ni perdonar.
Jo treballaré com sempre pel futur de Roda de Ter, i a les pròximes eleccions municipals ja veurem en qui el poble diposita la seva confiança.