La veu dels Reis d’Orient a la cavalcada de Vic
Qui ho hauria de dir que mentre passaven Ses Majestats per les cases i carrers de la nostra ciutat, la matinada de la nit de Reis, moria plàcidament a la residència de les Germanetes de Vic el qui durant més de quaranta anys va ser l’animador, portaveu i altaveu dels Reis d’Orient. La seva veu inconfusible i ardida, la seva parla rica en adjectius i modulacions feia vibrar una multitud reunida cada 5 de gener al llarg dels carrers i rambles de Vic, com també des del balcó de l’Ajuntament fent de digne amfitrió dels màgics personatges que encomiava arengant les masses en l’acollida de tan il·lustres visitants.
Josep Maria Solà i Sala va néixer a Vic l’any 1929, l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Primeres lletres a l’Escola Sant Antoni del mestre Sebastià Ordeig (al carrer de la Ramada); posteriorment, a l’acadèmia Bertrana; després, l’Escuela Vicense (1939) amb el Sr. Franquesa; germans Maristes (1940), i, finalment al Col·legi de Sant Miquel (1941-1948), on va cursar el batxillerat i on excel·lí ben aviat en el camp de les lletres i les humanitats. Estudiant avançat de llengua i literatura i participant distingit en els concursos literaris anuals de Sant Tomàs que celebraven els estudiants de batxillerat de les escoles de Sant Miquel i Pare Coll de Vic. Unes justes acadèmiques en les quals al costat de Josep M. Solà i Sala competiren lleialment amb vena poètica noms tan coneguts com Josep M. Font-Espina, Wifredo Espina, Maria Mercè Miró i M. Àngels Anglada.
Després del batxillerat a Sant Miquel, es matriculà a la Facultat de Medicina de Barcelona. Una carrera que deixà després de dos anys per circumstàncies familiars i personals, atret d’altra banda pel cuquet de la ràdio, un món que se li obria de cara i on va entrar-hi professionalment a partir de l’any 1951 de la mà de Pere Rosanes, l’aleshores director de Radio Vich Emisora Balmes. Aquesta primera emissora vigatana s’havia inaugurat l’any 1949, sota els auspicis del bisbe Perelló, amb motiu del centenari de la mort de Jaume Balmes. Clausurat governativament aquest mitjà i després d’un breu període de dilació, Solà i Sala s’incorporaria a la nova Emissora de la REM, a partir de 1956, en qualitat de locutor i guionista.
Entretant, a banda d’haver iniciat prematurament algunes col·laboracions literàries –Crida de les Festes i revista del Mercat del Ram–, Solà i Sala signarà ben aviat els seus articles divulgatius a la Revista Vic, fundada l’any 1934 per Ramon Masferrer. Unes col·laboracions anuals iniciades a partir del 1956 i que parlen de la ciutat de Vic, dels seus racons més entranyables, els seus costums i la seva gent i que ell ofrenà puntualment fins al seu darrer article sobre la plaça Major, signat l’any 2001. Hem d’afegir que aquestes col·laboracions només s’havien estroncat puntualment i per motius de força major durant els anys 1965 a 1969, quan sol·licitat pel seu amic vigatà Josep M. Font-Espina es traslladà a Madrid, on va col·laborar tres temporades amb TVE amb l’adaptació de guions de telecomèdia i cinematografia que signaven conjuntament amb Font-Espina i el realitzador Jordi Feliu.
L’enyor per la seva ciutat i circumstàncies familiars van propiciar el seu retorn a Vic, on al cap de poc temps es reincorporava a la tot just inaugurada emissora de Ràdio Vic FM, que dirigia el periodista Ramon Bellafont. En aquests interludi i a propòsit d’una etapa fecunda com a col·laborador i animador de la fira per excel·lència de la nostra ciutat, Josep Maria Solà i Sala va rebre el Llorer del Mercat del Ram atorgat per l’Ajuntament de Vic el dia 28 de març de 1979.
Un any abans (1978) havia deixat definitivament el mitjà radiofònic per fitxar com a redactor en cap del setmanari Ausona. Una capçalera que a partir d’aquests moments passaria per diverses vicissituds d’accionariat i propietat intel·lectual però a la qual Solà i Sala, a banda de la feina com a redactor i periodista, convertiria en la seva màxima dipositària de cròniques, històries i relats fins l’any 1994, moment de la seva virtual jubilació. Una jubilació que no l’eximirà de continuar col·laborant incansable i generosament amb articles i treballs sobre la seva ciutat, fins i tot més enllà del tancament del setmanari clausurat inesperadament a finals de 1998. A partir d’aquest moment, i des de casa, Solà i Sala es mantindrà pròdig i actiu amb noves col·laboracions de la seva ploma a les planes d’opinió dels nous periòdics locals (La Marxa i Osona Comarca) i amb la publicació d’alguns dels seus llibres d’encàrrec sobre oficis i entitats de la ciutat.
Ha estat el cronista de la seva ciutat nadiua, ja que, amb tota la certesa, és el qui més ha escrit entorn de la història de la ciutat de Vic: la seva. La biografia dels seus carrers i la seva Plaça, dels seus homes i dels seus esdeveniments. Els seus articles i treballs sobre la ciutat i comarca (homes, història, fets i costums) publicats en paper premsa, revistes culturals, auques, crides i programes de festes, al llarg de més de mig segle, sobrepassa llargament el miler i mig de títols. El dia 28 de juny de 2012 fou nomenat Cronista Oficial de la Ciutat de Vic en un acte públic celebrat a la Sala de la Columna i que presidí l’alcalde de la ciutat Josep. M. Vila Abadal.