La dieta informativa està tendint al consum a la carta i, si bé la diversitat informativa és una garantia democràtica, sense grans audiències compactes és difícil de saber si es difon certa informació essencial

Cada vegada hi ha més distància entre el que interessa i el que ens interessa. O, per fer-ho més clar, entre el que importa i el que ens encurioseix. El que hauríem de saber i el que acabem mirant. Cada vegada gastem menys esforç en informació i regalem més minuts a Instagram, TikTok i Twitch. No cal ser analista digital per saber que la majoria perdem el temps amb parides. Són un problema les parides? No pas. Si el llegir no ens fa perdre l’escriure. Pots repassar tranquil·la l’Hola, si també saps que un dels seus influencers habituals, el marquès Luis Medina, va estafar gairebé 6 milions a l’erari públic venent mascaretes mentre la gent moria a palades a Madrid i ara no se li pot embargar el compte perquè hi té, exactament, 247 euros. El títol i l’exemplaritat no van de la mà, es veu, però això ja ho sabíem amb el currículum del seu pare. Al que anàvem: és important saber-ho perquè és un robatori immoral dels diners de tots, ni que siguin madrilenys. Espero represàlies mediàtiques –i penals–, i no que fem com si res. La dieta informativa està tendint al consum a la carta i, si bé la diversitat informativa és una garantia democràtica, sense grans audiències compactes és difícil de saber si es difon certa informació essencial. Que no tenim temps per a tot, i etcètera, però és preocupant que la meitat dels catalans no sàpiguen respondre qui és el president de la Generalitat, com diu el CEO. Uns mínims, per favor. Que la gent estigui informada no és només important perquè tenen dret a vot: és important per viure, aquí i avui, en un món on hi ha la inflació pels núvols, una guerra atroç, nadons comprats, llibres bons, Le Pen, avenços per al càncer de mama i C. Tangana. La fragmentació, la descontextualització i la frivolització informativa tenen efectes: titulars amb ganxo i notícies emocionals, de testimonis en primera persona, impactants... Però què en fem de les notícies que ningú vol sentir? De les informacions que requereixen coneixements previs, de les dades més complexes i dels problemes allargats en el temps? Ha hagut de venir Greta Thunberg perquè ens fixem en el canvi climàtic? Aquests dies ha estat notícia –notícia, ja ens entenem– un tipus anomenat ElXokas que defensa la cultura de la violació com un “truc” per lligar. La qüestió ja no és només per què aquest individu unineuronal mereix tanta atenció, sinó per què té tants seguidors. Què carai té Twitch, una plataforma on un paio està durant moltes hores seguides fent coses sense cap valor davant de molta gent? Amb 40 anys a vegades ja tinc la sensació que no entenc aquest món alienat, individualista i banal, ni m’interessa. I ara poseu veu de boomer descol·locat: on ens portarà tot això?

La dieta informativa està tendint al consum a la carta i, si bé la diversitat informativa és una garantia democràtica, sense grans audiències compactes és difícil de saber si es difon certa informació essencial

La vida en un Twitch