Moltes de les poblacions de Catalunya van viure la jornada com “una pluja d’estiu intensa”, lluny de l’excepcionalitat d’altres, fet que provocava certa incredulitat entre els usuaris que havien rebut l’alerta telefònica

Catalunya ha tornat a viure el pas d’una DANA, un fenomen meteorològic per desgràcia cada cop més freqüent al nostre país i pel que ens hem d’anar preparant, tant de forma preventiva com també reactiva. Per sort el pas d’aquesta nova DANA per terres catalanes no va causar danys personals irreparables, tot i el caos circulatori que va provocar la interrupció del servei de trens o les inundacions que van patir algunes poblacions com Cubelles o Vilafranca del Penedès, però un cop superada l’emergència i posant remei als danys materials soferts, toca treure conclusions i seguir millorant. Vagi per endavant que gestionar una emergència meteorològica té una gran complexitat i no resulta senzill, donada la volatilitat i la rapidesa amb la que es desenvolupen els esdeveniments, però sempre cal veure aquells punts grisos per poder seguir millorant amb les polítiques que cal aplicar. Al catalogar l’emergència en el seu grau màxim, la Generalitat de Catalunya va enviar un avís als mòbils de totes les persones que es trobaven dins del territori i, tot i que no tothom la va rebre, la immensa majoria van ser alertats de la situació de perill, una alerta que no es va materialitzar a tot arreu. És justament en aquest punt on convé millorar, és evident que enviar aquesta alerta a poblacions amb riu o mar, o veient el que va passar a Cubelles o Vilafranca, que aquesta eina resulta molt útil per alertar, però el seu ús ha de ser territorial i limitat a grans emergències. Moltes de les poblacions de Catalunya van viure la jornada com “una pluja d’estiu intensa”, lluny de l’excepcionalitat d’altres, fet que provocava certa incredulitat entre els usuaris que havien rebut l’alerta telefònica. Cal seguir millorant i reservar aquest mecanisme a l’excepcionalitat i limitar-lo a les poblacions o territoris que realment es vegin afectats per fer d’aquesta alarma un verdader mecanisme de prevenció i alerta, que tingui la credibilitat i el respecte de la ciutadania. És evident que sempre és millor pecar de més que no pas de menys, sobretot després dels precedents que hem viscut, però l’alarma als mòbils no pot ser quelcom que sona cada vegada que hi ha una pluja mínimament important, ja que si això passa, serà com Pere i el llop, que el dia que arriba ja ningú li faci cas. La ciutadania ha de percebre aquesta alarma com una mesura excepcional, per la que cal adoptar algunes mesures urgents en un determinat lloc i moment, no un simple fet que sona de tant en tant, ja que sinó, una eina que pot ser clau en emergències importants perdria tot el sentit de ser. Seguim millorant amb eines clau pel que pot venir, creant també consciència col·lectiva, tot i que el rere fons sobre el canvi climàtic que està provocant tot això segueix allà i és un debat que no s’està afrontant com tocaria i que, de moment, limitant a avisos i prevencions.

Moltes de les poblacions de Catalunya van viure la jornada com “una pluja d’estiu intensa”, lluny de l’excepcionalitat d’altres, fet que provocava certa incredulitat entre els usuaris que havien rebut l’alerta telefònica

L’alarma que ve el llop