Lamine Yamal, llums i ombres
El jove de Rocafonda Lamine Yamal ja és a tots els efectes la nova estrella de l’univers blaugrana. Només falta que llueixi en el nou Spotify Camp Nou. Vesteix amb orgull, i fins i tot un punt de fanfarroneria, el 10 que va deixar Leo Messi, que va portar mala astrugància a Ansu Fati, i que abans havien portat Luis Suárez, Maradona, Romario, Rivaldo o Ronaldinho. Lamine Yamal és un jugador diferencial dins del terreny de joc, però també ha deixat clar que ho vol ser a fora. Sigui per influència d’altres, o per voluntat pròpia, el seu pas a l’edat adulta ja no ha deixat indiferent a ningú, com tampoc ho van fer les seves vacances d’estiu al Brasil –on va voler rebre la benedicció de Neymar– o a les Balears.
Lamine és de la generació desacomplexada, que ho publica tot a les xarxes socials i que des de les xarxes (sobretot TikTok i Instagram) fa créixer la seva comunitat de fans irreductibles. Lamine és clau per la comunitat virtual blaugrana, talment com és el fet que engreixar la comunitat és avui imprescindible per al compte d’explotació del club. La comunitat i les dades són claus per incrementar el valor de la marca i el negoci, com ja vam explicar en el nostre llibre FC Barcelona: History, Politics and Identity, publicat per Routledge el 2024. Lamine serà ídol per a molts adolescents perquè és un jugador amb un talent espectacular, perquè encarna la nova generació de futbolistes i aficionats del Barça que vol oblidar d’una vegada per totes els anys de sequera que van seguir la Champions de 2015. Lamine és descarat, com els nostres adolescents; Yamal està obert a publicar-ho tot, com el seu amic Nico Williams i bona part de la culerada de les generacions Z i Alfa.
Però com que Lamine no té por de les crítiques, com que publica tot allò que fa, com que deixa que la comunitat entri a la seva vida privada, també s’arrisca a ensenyar. I, malauradament, ensenya massa. Quin és el rol dels ídols esportius en ple segle XXI? Quin paper han de jugar dins d’una societat que, malgrat l’errònia simplicitat que hi ha a les xarxes, té problemàtiques realment profundes? Quin és el seu paper davant de la complexitat? De moment, el jove de Rocafonda ha fet 18 anys envoltat de luxe, polèmica i l’assegurança de vida que donen 15 milions d’euros al seu compte bancari. És això el senyal de l’èxit que s’hauria de traslladar als nostres adolescents, seguidors acrítics de perfils guanyadors com ell?
Passar a l’edat adulta també implica que cal assumir noves responsabilitats. Més i tot en un club, com el FC Barcelona, que es posiciona per tenir uns valors socials sòlids i, sobretot, un model educatiu i pedagògic singular que s’entronitza amb la Masia. Cert és que el relat de la renovació de Lamine Yamal va comptar amb la persona que més el farà tocar de peus a terra, l’àvia Fàtima. La seva història de resiliència i esforç, d’infància difícil i feines ben poc qualificades, de matrimonis forçats, hauria d’inspirar més que cap altra el jove Lamine perquè configuri una personalitat que el faci ser un excel·lent referent social. L’èxit i la riquesa poden ser efímers, però els valors que inspiren les accions de responsabilitat social de cadascú poden ser més robustos que els milions al banc. Els diners no donen la glòria, si no es poden gestionar d’acord amb uns valors comunament acceptats per la majoria i que contribueixin a tenir un impacte positiu a la societat. Entre ells, el compromís amb l’equip, la perseverança, la humilitat i l’esforç, que són imprescindibles també per liderar i estructurar un equip que pugui aixecar una nova Lliga de Campions.
Algú hauria de dir al nou 10 blaugrana –i n’estic segur que el club ho té en compte– que pot arribar a representar molt més que Leo Messi. Lamine és un català fill d’immigrants, un català que el futbol l’ha fet sobreposar-se a les adversitats del dia a dia, un català que encarna la complexitat social del país. Lamine i el seu entorn són la radiografia d’una Catalunya mestissa, a la vegada que integradora; però de moment també han demostrat que tenen tots els tics dels nous rics i d’aquells que pensen que el seu èxit els permet oblidar ser socialment responsables. “Quan surto de la Ciutat Esportiva, gaudeixo de la meva vida i ja està.” Aquest “i ja està” diu moltes coses, no totes positives. Temps al temps, i que tinguis sort, Lamine.