L’amor i Sant Valentí!
La periodicitat d’aquests articles a EL 9 NOU, actualment, és d’un al mes, concretament el segon divendres. Per tant, que un article surti un dia com avui, de número 14, és difícil que passi; però que surti un dia tan romàntic com per Sant Valentí encara és més difícil. Per a molta gent avui és el dia dels enamorats. Estar enamorat pot ser en relació amb una persona, viva, ja traspassada o que està per arribar a aquest món de mones (nasciturus en dret romà); però també hom pot estar enamorat d’una idea, fins i tot es pot dedicar la curta vida a aquesta idea sense que això sigui garantia d’èxit… en matèria d’amor, evidentment la satisfacció completa no està mai assegurada, potser en això radica, en part, el seu encant. També es pot estar enamorat d’una veu, cosa que passava més abans que ara perquè actualment el que prima és la imatge, natural o amb capes, mentre que abans es podia sentir i gaudir de veus en la distància per telèfon (de fil primer, sense després) o per la ràdio, sobretot quan era la reina de les ones perquè no s’havia inventat ni popularitzat la televisió.
No només del físic viu l’amor. Per tant, el subjecte de l’enamorament pot no ser físic, sense que la passió deixi de ser tan intensa com mai. Ja ho deia Umberto Eco, la bellesa física només és a la pell i, per descomptat, la pell també evoluciona i molts cops canvia o muta a pitjor! Però en l’amor res no és impossible i a vegades una persona s’enamora d’una altra, contra tot pronòstic i contra totes les regles del sentit comú. Segurament és allò que diuen que l’amor és cec! Si l’amor és cosa de dos (perquè tres ja són multitud) a vegades només existeix en la ment, en el cap d’una sola de les persones implicades i l’altra o no se n’assabenta o es fa l’orni o no vol de cap de les maneres. És el que popularment es coneix com l’amor platònic, suposo perquè aquest filòsof grec va teoritzar sobre el món de les idees, allò que només és aparença de realitat i, per tant, no és real. Avui potser algun científic podria dir-ne l’amor quàntic: la correspondència hi és i no hi és alhora.
En el seu llibre Mozart, su vida y sus obras, Pedro Recio Agüero (mateix nom que un metge que surt citat al Quixot de Cervantes) explica una anècdota que li va passar al genial compositor, l’any 1762, quan va visitar amb el seu pare i la seva germana la cort de Viena. Mentre el seu pare feia els honors a la reialesa, dues nenes de sang tirant a blava ensenyaven les diferents estances del palau a Wolfgang Amadeu Mozart; en un moment donat, aquest va relliscar o es va entrebancar i va caure. Mentre una de les nenes que l’acompanyaven va passar olímpicament d’ell, l’altra el va ajudar a aixecar i es va interessar pel seu estat. Mozart, agraït, li va dir “Vostè és molt bona i voldria casar-me amb vostè”. La princesa que el va ajudar es deia Maria Antonieta i va acabar esdevenint reina de França. No sé si Mozart, quan li va dir que s’hi volia casar, ho deia de debò perquè se n’havia enamorat o era una manera elegant de mostrar el seu agraïment. Tampoc no sabem, perquè Recio no ho explica en el seu llibre, si la petita Maria Antonieta ho va fer perquè era molt humana i ben educada o si la proposta de Mozart li va fer sentit papallones a l’estómac o no. El que sí que és evident és que, si d’aquí n’hagués nascut l’amor, la història hauria canviat i molt. L’amor, com la fe, pot moure muntanyes i per què no? canviar el futur.
I tot això, per parlar una mica sobre el dia d’avui: Sant Valentí. Per molts, el dia dels enamorats. Bé, per tothom no, ja que hi ha catalans que creuen que aquest sant no representa els amants catalans, els quals ho celebren per Sant Jordi. Però potser estan ben errats.