A Correcuita

Dilluns, 13. Per a molts de nosaltres, aquest és un dia d’aniversari. Fa un mes que ens vam tancar a casa, amb una certa consciència que ens endinsàvem en un túnel del qual no vèiem la sortida. Aquell divendres 13 de març, recordem fins i tot allò que vam fer amb la consciència que era la darrera vegada per ves a saber quant de temps: dinar fora de casa, entrar en segons quines botigues, treballar tots junts la redacció del diari… Portem ja un mes de confinament, d’aquesta estranya forma de vida (manllevo l’expressió del títol d’un llibre de l’admirat Ferran Sáez). Els que tenim aquesta sort, hem pogut continuar treballant des de casa, i establir-nos en una altra mena de normalitat mentre esperem –encara– veure la llum al final del túnel.Dimarts, 14. En aquesta epidèmia és necessari estar atents a les xifres, que ens indiquen com evoluciona. Però mai no podem perdre de vista que darrere les xifres hi ha noms i cognoms de persones, i que cada mort –un de sol– és una tragèdia. D’això ens n’adonem especialment quan el coronavirus s’emporta algú conegut i apreciat, amb qui comparteixes també entorns socials i amistats. Jordi Cano ens ha deixat en plena maduresa creativa, amb anys de vida plena per davant. Persones com ell van contribuir a fer de Vic una ciutat culturalment potent, que no renunciava a marcar la pauta en un àmbit –el del disseny, en aquest cas– que llavors semblava exclusiu de capitals com Barcelona. Dimecres, 15. Un Sant Jordi el dia 23 de juliol? Ara hem desaprès a projectar-nos en el futur, i no sabem imaginar com serà aquesta festa estranya, fora de lloc. Intuïm que no serà de multituds, per més bé que evolucioni la pandèmia, i en el millor dels casos ens podem imaginar els escriptors suant la cansalada mentre signen llibres. Però volem creure que això serà un primer signe de retorn a una certa normalitat, ni que sigui postís o forçat. I sobretot, que caldrà fer-ho perquè potser algunes llibreries s’hi juguen la supervivència, i no podrien esperar a la tardor.

A Correcuita

L’aniversari, el nom dels morts i el nou Sant Jordi