L’any de l’escriptor falangista?
No em podia creure el que estava escoltant i per això ho vaig haver de fer diverses vegades, perquè aquella pregunta-afirmació em va semblar surrealista i sectària. I és que un amic meu va quedar sorprès i perplex (com jo mateix en escoltar-ho) per la pregunta d’un periodista a la roda de premsa de la vicepresidenta de la Generalitat del País Valencià, Mónica Oltra.
Aquest amic m’ha enviat el fragment de la roda de premsa del passat 17 de juny, quan el periodista (que en fer aquesta pregunta no va dir ni el seu nom ni el del mitjà que ell representava) preguntà a la vicepresidenta Oltra “quina és la quantitat de diners que la Comunitat Valenciana destina a l’Any del falangista Joan Fuster” i el fons per a l’Any Benlliure i l’Any Blasco Ibáñez i “la raó de la discriminació” entre les tres commemoracions.
Qualificar Joan Fuster de “falangista” és esperpèntic, ni que en la seva adolescència, l’intel·lectual valencià més important del segle XX hagués format part de la Falange, com la gran majoria de nens i adolescents.
Segurament, el periodista que qualificà Fuster de falangista, intentant denigrar-lo, no haurà llegit ni un sol llibre de l’assagista de Sueca i gran amic de mon pare. Segurament, el periodista que va preguntar a la vicepresidenta Oltra per “la quantitat de diners que la Comunitat Valenciana destina a l’Any del falangista Joan Fuster” s’ha quedat ancorat a l’any 1941, amb un Fuster amb carnet de FET y de las JONS, sí, però més pel fet de tindre un pare dirigent de la Falange, que per conviccions pròpies. De fet, en una entrevista, Fuster reconeixia que havia estat a la Falange, “tot i que en el sentit ideològic, jo no he estat mai falangista”. Fuster ho explicava així en aquesta entrevista: “Després de la guerra vaig entrar a l’Organització Juvenil, perquè a mon pare el nomenaren Jefe de Falange.”
Aquest periodista que amb la seva insidiosa afirmació intentava denigrar Fuster no ha passat de l’any 1941. El periodista que pretenia menysprear l’intel·lectual de Sueca desconeix la trajectòria del Fuster assagista, crític literari, historiador, compromès amb la llibertat del País Valencià i escriptor prolix (reconegut a dins i a fora del País Valencià) i atacat (amb bombes incloses) per la dreta més cavernícola del nostre país. I atacat també amb les mentides, les falsedats i la manipulació d’un diari de la ciutat de València. Només cal llegir el magnífic llibre Matar Joan Fuster, de Francesc Bayarri.
I és que els qui no tenien arguments contra Fuster (ni estaven a la seva alçada intel·lectual) li posaven bombes a sa casa, al carrer Sant Josep, 10, de Sueca. I ara, en aquest any del centenari del seu naixement, en el trentè aniversari de la seva mort, que commemorem avui mateix, 21 de juny, i dels seixanta anys de la publicació de Nosaltres els valencians, un periodista no té cap més enginy que parlar del falangista Joan Fuster amb una pregunta insidiosa i kafkiana.
Quina llàstima de pregunta. I de fal·làcia. Jo recomanaria al periodista que va fer aquesta pregunta qualificant Fuster de falangista que comenci a llegir l’obra de Fuster: assaig, poesia i articles periodístics i després, a vore si s’atreveix a qualificar Fuster de falangista.
Amb la seva afirmació, del tot sectària i totalment esbiaixada, aquest periodista volia denigrar, ofendre i humiliar la memòria de Fuster. Però aquest periodista hauria de recordar que no ofèn qui vol sinó qui pot. I que amb la seva pregunta no ha insultat l’intel·lectual valencià més gran del segle XX, sinó que s’ha retratat ell mateix, intentant menysprear aquest homenot del País Valencià. Ja voldria aquest periodista arribar a la sola de la sabata del gran Fuster.
I és que la dreta valenciana, política, mediàtica i econòmica sempre ha vist amb recel la cultura, és a dir, la llibertat i per això els cavernícoles valencians, davant la manca d’arguments, posaven bombes als intel·lectuals com Fuster o Sanchis Guarner. El blaverisme valencià, amb la benedicció, abans de la UCD i ara del PP, Cs i VOX, sempre han tingut problemes amb la cultura i per tant amb la llibertat.
Avui els valencians som el que som, malgrat els anys de corrupció del PP, gràcies a intel·lectuals com Fuster, Sanchis Guarner, Estellés o Ferrer Pastor, que van treballar per la vertebració nacional del País Valencià.