En Martínez, l' 'Espinete' i el 'Carnisser', com tots els àrbitres de categories inferiors, eren –i continuen sent– uns valents: sols davant el perill. Els àrbitres de Primera Divisió compten amb el VAR i el fora de joc automàtic. Tot i així, s'equivoquen. I, curiosament, sempre a favor dels mateixos

Va ser l’única vegada que em van expulsar per insultar un àrbitre. Érem nens, no recordo quants anys teníem, però sí que jugàvem al camp del Centelles. El marcador era igualat i quedaven pocs minuts per acabar el partit quan en Martínez va donar per gol una pilota que el nostre porter, en Vilaró, havia aturat, com a màxim, sobre la línia. Era impossible que l’àrbitre hagués vist la pilota dins perquè venia corrents des del mig del camp i en línia recta. Va ser aleshores quan em va sortir de dins aquell: “Martínez, cabró!”. Me’n penedeixo, però aquell dia vaig aprendre la lliçó.

En Martínez, l’Espinete i el Carnisser, com tots els àrbitres de categories inferiors, eren i són uns valents. Sols davant el perill. Res a veure amb els de Primera Divisió, que poden revisar les imatges del VAR i ara també tenen un sistema (el SAOT) que assenyala automàticament el fora de joc gràcies a la recreació en 3D de la posició dels jugadors. Tot i això, s’equivoquen. I, com hem pogut comprovar aquesta mateixa setmana, sempre a favor dels mateixos.

Aquella jugada i l’expulsió –que a mi em devien marcar prou perquè encara les recordi gairebé 40 anys després– no són més que una anècdota. Ara, les xarxes socials s’han convertit en una extensió de la violència als camps de futbol. Tant, que la Federació Catalana ha hagut de contractar una empresa per esborrar els comentaris ofensius que els àrbitres reben cada cap de setmana. Lamentable.

Eduardo Galeano, a El fútbol a sol y sombra, defineix l’àrbitre com aquell a qui tothom odia, sempre xiulen i mai aplaudeixen. L’únic que està obligat a córrer tota l’estona i a qui abans sempre feien vestir de dol, el color de la tristesa, la solitud i la por. Quan s’equivoca, la televisió no para de repetir la jugada. En canvi, quan encerta, ningú li ho reconeix.

A Catalunya hi ha 2.700 àrbitres de futbol i futbol sala, i prop de 600 són menors d’edat. Cada cap de setmana salten al terreny de joc per complir una funció imprescindible en l’esport. Des d’aquí, el meu sincer reconeixement a tots els àrbitres, sobretot als del futbol modest. També a en Martínez, encara que ens robés aquell partit a Centelles.