Si és obligatori disposar d’un secretari-interventor, no pot ser que aquesta obligació, avui dia, esdevingui un impossible per la manca de professionals

He fet una segona lectura a l’avantprojecte de llei de l’Estatut de municipis rurals, i reitero el que vaig dir, dies enrere, amb motiu de la primera lectura. La música sona bé, però s’ha de posar lletra més detallada i concreta. Els 591 municipis que entren en la futura llei necessiten concrecions a temes molt rellevants per a la supervivència del món rural. En vaig posar algunes en un article anterior. Ara n’enumero unes quantes per fer més visibles alguns dels grans problemes quotidians. Comencem pels més bàsics i elementals.Si és obligatori disposar d’un secretari-interventor, no pot ser que aquesta obligació, avui dia, esdevingui un impossible per la manca de professionals. Ha d’haver-hi un acord entre govern central i Generalitat per garantir la dotació d’aquesta figura en tots i cadascun dels ajuntaments de Catalunya, i molt especialment en els més petits. Aquests, ni que sigui un dia a la setmana, han de comptar amb un secretari-interventor acompanyat d’un administratiu/iva. Una altra dotació de personal indispensable per poder dur a terme les tasques municipals és que els consells comarcals o les diputacions disposin d’arquitectes i enginyers en tant que funcionaris que un dia al mes puguin prestar servei a cadascun dels municipis que ho necessitin. Pel que fa a comptabilitat municipal, ha d’haver-hi un acord entre govern central i Generalitat per tal que tots aquells ajuntaments que no superin el milió o milió i mig de pressupost ordinari s’acullin a un sistema abreujat i reduït d’elaboració, tramitació i execució. S’ha de modificar substancialment la realitat actual.En totes les convocatòries d’ajuts de la Generalitat hi ha de figurar un apartat destinat als municipis rurals en el qual se simplifiquin tràmits i gestions per poder-hi accedir. En la majoria de les convocatòries ha de ser possible arribar fins al 95% de finançament de les accions i actuacions. En el món rural, el manteniment i millora de la xarxa de camins és de vital importància. Tot i les millores dels darrers anys, pel que fa a concedir ajuts als consells comarcals per destinar-los als municipis de la seva comarca, el sistema hauria de ser modificat per un altre totalment transparent i efectiu. En els pressupostos de la Generalitat, hauria de figurar una partida destinada a concedir un ajut a cada ajuntament, a raó de 500 euros/km² de terme municipal. Aquesta és una xifra orientativa, que pot ser modificada en funció de les propostes i debats que es puguin produir, però resoldria la precarietat i incerteses actuals. En aquesta matèria, com en d’altres, poder planificar a curt, mitjà i llarg termini és molt important. Considero que el paper dels consells comarcals hauria de ser modificat a favor de la seva reconversió en mancomunitats de serveis destinades a agrupar i gestionar serveis municipals de la manera més directa i eficient, saltant els límits comarcals, que en molts casos són artificials i poc adequats per a la prestació de molts serveis. En matèria de contractacions de serveis i petites inversions, cal modificar l’actual sistema, molt poc adequat per a la realitat de pobles petits a causa de la inexistència d’empreses disponibles. S’ha de buscar un nou sistema, més ràpid i eficient. Pel que fa a urbanisme, s’han d’abreujar i modificar algunes tramitacions, especialment en sòl no urbà, per tal de fer possible la realització de peticions procedents de l’àmbit agrícola i ramader i que ara no troben sortida. I vista la problemàtica de l’habitatge en el món rural, el govern hauria de preveure diverses convocatòries d’ajuts destinats a l’adquisició de cases antigues, dins i fora dels nuclis urbans, per tal de poder-les rehabilitar i destinar a lloguer social. Aquests ajuts haurien de poder arribar al 100% de l’import d’adquisició, així com a cobrir la totalitat del cost de rehabilitació i adequació. És possible que algunes d’aquestes mesures es consideri que hagin d’anar fora de la llei. En tot cas, ni que sigui en el preàmbul, estaria bé formular-les com a propòsit per dur-les a terme de la manera que es consideri oportuna. En resum, la futura llei ha de tenir un text comprensiu i clarament defensor del món rural, però alhora ha de posar negre sobre blanc, mesures concretes i efectives, per modificar de forma substancial les eines de què disposen les entitats locals per fer front a tots els reptes que tenen plantejats. I s’ha de començar per les competències pròpies, i les delegades, pel mateix govern de la Generalitat, la majoria de les quals no tenen el finançament indispensable. Tot seguit, caldria negociar canvis amb el govern central com perquè el marc global sigui molt més propici del que és actualment. Queda, doncs, un llarg camí per recórrer.

Si és obligatori disposar d’un secretari-interventor, no pot ser que aquesta obligació, avui dia, esdevingui un impossible per la manca de professionals

Notes de l’Estatut de municipis rurals