A Correcuita

Diumenge, 2. Un vell anunci de televisió deia que les notícies de portada sempre arriben a última hora. I, per confirmar-ho, diumenge a la nit, quan enllestíem la nostra retrobada dels dilluns amb els lectors del diari de paper, arribava a la redacció la notícia de l’assalt en una granja de conills de Gurb per part d’un grup animalista. Així ho vam titular dilluns, assalt, perquè entrar de manera forçada en una propietat privada és això, un assalt. Com si algú vingués a trucar a casa per convèncer-me de qualsevol causa, per noble que fos, i en el moment d’obrir la porta em clavés una empenta i entrés fins a la cuina sense permís. “Ells creuen lluitar per una causa justa”, em diu un amic assenyat a les xarxes socials. No negaré que en deuen estar ben convençuts, però fins i tot mirant-ho des de la seva perspectiva –que no és la meva, ja ho confesso–, quin benefici en treuen per a la causa? Han vingut, han fet unes imatges per difondre a l’Instagram o allà on sigui, i han marxat. Han deixat pòsit? Han creat xarxa en el territori? Han fet adeptes? Ho dubto molt. L’única certesa és que han perjudicat un petit ramader. Algú que deu tenir treballs per anar tirant i que, com tots, està controladíssim per l’administració. Quan l’escuma de les xarxes hagi baixat, això sí, els quedarà el record perenne d’haver ocupat la nostra portada de dilluns. Dimarts, 4. Treballar en un mitjà de proximitat té coses per les quals val la pena continuar i, a més, fer la feina ben feta. Petits detalls, com que t’enviïn un WhatsApp des d’un poble petit perquè volen que surti el nom d’un nen que hi ha nascut. I com que no és un fet habitual, els fa il·lusió que quedi recollit negre sobre blanc, al paper. O el grup de teatre d’un poble, que estan pendents del dia que hi anirà el fotògraf d’EL 9 NOU per fer l’assaig amb el vestuari. O l’amic que t’escriu perquè ha trobat a faltar una notícia, que al final resulta que sí que estava publicada, però és igual, perquè el que compta és la importància que ell dona al diari. Els mitjans vivim moments de canvi, nosaltres no hi som aliens, però la confiança de la gent ens empeny.

A Correcuita

L’assalt a la granja de Gurb. La confiança dels lectors.