En Tomàs avui és un empresari del sector de les càrnies amb un gran poder adquisitiu, motiu pel qual diversifica els seus negocis. Trafica amb bestiar, però també és promotor immobiliari i té inversions arreu. La Teresa d’leshores és ara una feminista convençuda, és vegana i una lluitadora contra el canvi climàtic

Avui Miquel Llor no podria repetir arguments per escriure Laura a la ciutat dels sants, on explicava la manera de fer d’una societat burgesa, tancada i sense ganes d’evolucionar i els problemes que li provoquen a la Laura, una noia de Barcelona d’arrels menys estrictes i de família econòmicament modesta, en casar-se amb en Tomàs, l’hereu d’una saga de l’alta burgesia de Comarquinal.

La transformació d’aquell indret ideat per l’autor de la novel·la respecte a la realitat d’avui és espectacular. Miquel Llor detallava els problemes d’una nouvinguda a una ciutat on el visitant era un estrany. La Comarquinal d’avui ha rebut en poques dècades, cap a la meitat del segle XX i els primers anys del XXI, molta població nouvinguda que ha transformat la manera d’entendre la vida, ha canviat la mentalitat de molts i tot amb l’afegitó per l’arribada de diferents religions inconegudes a la zona.

Aquells caps de famílies nobles han canviat les cases que atresoren més història que comoditat per xalets amb jardí i piscina, molts als afores de Comarquinal, per allunyar-se dels entrebancs d’una ciutat que pateix el trauma de créixer de manera gens endreçada i amb situacions i problemes diferents en funció dels barris. La situació ha arribat a un punt que alguns comarquinals de sempre ara es neguen a creuar el pont que els trasllada a l’altre cantó del riu.

Miquel Llor ens explica que la Laura i en Tomàs arriben a Vic amb tren, no detalla si es van produir de retards, però és segur que van fer el trajecte Barcelona-Vic (era l’any 1931) en el mateix temps que avui. En arribar, en Tomàs li ensenya la plaça de toros, un element de fa temps innecessari que es va convertir en estació d’autobusos. En arribar a casa, la flamant família de la Laura va passar el rosari, com feien cada dia. Avui resar en família no sembla massa habitual, tot i que les intimitats casolanes són accions no revelades, de manera que només podem parlar de sensacions.

Caminant per la ciutat, la Laura i en Tomàs ensopeguen amb mossèn Joan Serra (que per les pistes que facilita l’autor realment és Mn. Josep Gudiol, impulsor del Museu Diocesà). Mossèn Joan vol saber si aquella nova jove “sabrà acostumar-se al repòs d’aquest racó de món?”. La calma a Comarquinal avui s’ha fos com la boira. Els cavalls i les tartanes han esdevingut estris amb uns motors de combustió que fan soroll i contaminen; no es pot anar tranquil ni per les voreres, que estan plenes de bicicletes i de patinets campant sense concert perquè ningú no hi posa ordre.

La Laura tenia un confessor, de fet com totes les persones que pertanyien a famílies benestants. La tasca del confessor consistia a fer complir fil per randa els preceptes de la religió catòlica, apostòlica i romana, això sí, ampliava horitzons amb consells i moltes recomanacions. Ara en diem psicòlegs, psiquiatres o assessors personals.

Un dels canvis significatius del darrer segle en l’àmbit social viscut a Comarquinal i a tot el país és el tractament interpersonal. En una visita als Torre Negra, Laura parla amb la Beatriu, que en adreçar-se a ella de vostè li pregunta: “Vostè?, i no som cosines?”. Fa cent anys, els fills s’adreçaven als pares amb el tracte de vostè o de vós, uns costums tronats que avui s’han uniformitzat en un tu respectuós prescindint de trucs socials caducs i no només en el cas dels pares. Per sort al país avui s’utilitza el tutejar (el tuitejar és una altra cosa).

Però no totes les frases que Miquel Llor fa dir als seus personatges han quedat obsoletes. És el cas de “pobre Joanet, és un miserable amb diners”. El nom del protagonista variarà, però l’afirmació, sovint carregada de ganes de ser al seu lloc, perdura amb el pas dels anys.

Ara, Laura, les coses han canviat molt. En Tomàs avui és un empresari del sector de les càrnies amb un gran poder adquisitiu, motiu pel qual diversifica els seus negocis. Trafica amb bestiar, però també és promotor immobiliari i té inversions arreu. La Teresa d’leshores és ara una feminista convençuda, és vegana i una lluitadora contra el canvi climàtic. Avui Comarquinal acull persones arribades d’arreu, es parlen desenes d’idiomes, diuen que més de quaranta. La boira, aquella boira espessa que durava dies, ha anat a menys. Mira com és Comarquinal que ha escollit una alcaldessa, sí, una dona que va sortir per majoria absoluta. Ara, Laura, no coneixeries la ciutat, fins i tot tenim un claustre amb dos ascensors, és el que passa en donar un altre ús a un espai pensat per resar i meditar en integrar-se a la Universitat.

Aquesta és la ciutat d’avui, és la Comarquinal d’ara. Mira si han canviat coses, que ara La Ciutat dels Sants és un bar, Laura.