La natura humana està sotmesa a l'albir d'uns polítics babaus que s'allunyen més que mai de l'ànima, de la terra i de la societat, menyspreant els homes i les dones que sempre han lluitat a favor de la justícia, la pau i la llibertat

“La realitat és tossuda: ... ara el nostre planeta –i nosaltres, per extensió– estem patint diferents ictus; si no actuem de manera ràpida, no anirem bé.” Pere Pous El 2021, en plena pandèmia, Lavola va complir el 40è aniversari d’existència, la tardor del 2022 es va donar a conèixer Una empresa amb ànima des de la seva seu barcelonina i el 18 de gener de 2023 aquest llibre dedicat a “Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat” s’ha presentat al manlleuenc Museu del Ter, al bell mig de la Setmana dels Barbuts, la –com diu el calendari– dels burros per Sant Antoni i el fred per Sant Sebastià. Personalment no disposava de les dades bàsiques ni de les dates precises per jutjar la trajectòria empresarial, el negoci i el propòsit de Lavola, però llegida l’obra puc confirmar que el seu tarannà humà, social i gairebé associatiu/cooperativista l’ha caracteritzat per ser pionera en els entorns d’Osona i de Catalunya i per ser referent en el marc global on l’accelerada alteració del medi ambient –la natura, per entendre’ns– afecta a tots plegats, a una humanitat que cada dia veu com el present no és pas el millor dels temps de cara al futur. Tot i l’exhaustiva informació que aporta el llibre em limitaré a parlar des d’una esbiaixada observació antropològica: sé que Lavola va començar amb un esperit ecologista en el qual la sostenibilitat de la natura i la naturalesa de la sostenibilitat (con)fluïen en les ments i projectes d’aquells joves universitaris, veritables educadors vocacionals; experiències que després han copiat alguns acadèmics diletants, defensors neoecologistes, naturalistes inoperants, activistes mesells, espantalls de l’ecoansietat, homes del temps, polítics emboscats i una corrua d’especuladors del canvi climàtic. Lavola va sembrar una llavor comarcal, un embrió que des de l’ecoedifici amb vistes al Mas Benet ha sabut germinar terra endins i internacionalitzar-se encara més amb Anthesis Group, de fet ha continuat obrint-se al mateix món al qual ja es va obrir en la seva gestació. A vegades empreses que semblen intangibles saben abastar del més proper al més llunyà i del més llunyà al més proper: Lavola ho ve fent des de Manlleu en relació amb la bola del món, una esfera que necessita projectes i empreses amb ànima per fer-la habitable, ànimes amb cors i cossos fundacionals. Una empresa amb ànima és un llibre confeccionat per l’historiador Pere Colomer amb una acurada edició de Bet Font en la qual el text està calculadament il·lustrat per imatges que apleguen una trajectòria vital i empresarial exemplar, quatre dècades d’esforços, d’entrebancs i d’èxits. L’obra s’enceta amb un Indesinenter de Joaquim Albareda i un pròleg de Cristina Gallach i conclou amb epílegs de Pere Pous i Stuart McLachlan; l’edició gairebé de 500 pàgines es tanca amb agraïments del mateix Pere Colomer i Toni Mansilla i inclou un compendi de notes i bibliografia, unes síntesis en castellà i en anglès i el codi QR per accedir a la versió digital. Pel que fa al contingut, l’autor ha estructurat l’índex en tres capítols: el 01 dedicat a “Els orígens d’un projecte educatiu (1981-1988)”, el 02 que fa referència a “Una empresa pionera de serveis ambientals (1989-2004)” i el 03 on s’explica “De La Vola a Lavola: creixements, dificultats i futur (2005-2021)”. D’aquells inicis bucòlicament reivindicatius –o a l’inrevés– forjats en l’escola de la natura i en l’educació ambiental, passant per un sòlid i engrescador projecte empresarial s’arriba a uns anys de creixement i de crisis des dels quals s’ha encarat el futur a partir d’una refundació estructural que manté l’esperit de proximitat tot obrint-se a una ineludible projecció internacional. En llegir el text he recordat “revolucionaris” fets del segle passat i he entès “pragmàtics” fets d’èpoques més recents; fets, tots, tant intrínsecs a Lavola com extrapolables a la societat, la d’aquí i la d’arreu. Gràcies per regalar-nos l’obra en les dates de canvi de cicle anyal, ja que la seva lectura és un convincent toc d’alerta davant les parafernàlies del consumisme offline i de les transaccions online. Conec –recupero el relat antropològic– alguns d’aquells amics entusiastes que plantaran la llavor de Lavola, sobretot a dos dels seus incansables executius, Pere Pous i Àngels Soler. A ells els conec des que teníem unes adolescents dosis d’us de raó i seguim tenint una relació amical, tot i que per raons de vida –en diuen professionals– vam estar més de vint anys separats per l’espai, ells residint a Manlleu i comarca i nosaltres convivint amb el savi poble maia, però confluint familiarment en un estimat punt geogràfic, un cordó umbilical ben nostre: el barri de Gràcia, situat estratègicament entre l’estació de ferrocarril i el campanar parroquial de Manlleu. Per no fer el conte llarg –que li podria fer– només diré que amb en Pere vam estudiar al col·legi La Salle. Érem experts en marqueteria i destres en bàsquet i conservem fotos multitudinàries de cada grau de primària i batxillerat, i que amb ell, l’Àngels i les seves amigues acudíem a festes populars, manifestacions, concerts, aplecs, recitals i als pubs comarcals de moda en aquells anys de noves llibertats i d’enamoraments que en el seu cas va culminar en una ferma estructura familiar i empresarial. Afegir, ep!, com, l’agost de 1975, amb en Pere vam decidir –amb el suport dels nostres pares i esperonats pel veïnat– celebrar les primeres festes del barri de Gràcia, unes festes que encara (per)duren. Els darrers anys, amb intermitències, ens hem anat retrobant fent-nos costat recordant un passat progressista, per parlar de penes i alegries, per reflexionar sobre un present sortosament intrigant i un futur esperançador. He compartit amb en Pere converses mogudes i tranquil·les, aconseguint confortar-nos en el nostre dia a dia i pensant en el millor per al desenvolupament de la societat que ens envolta, la del món, la de Catalunya i la més propera, la d’un Manlleu pel qual vam lluitar des de Gràcia als anys setanta, un Manlleu pel qual, fins a dia d’avui, reflexionem, sense whatsapps, amb discreció i aliens als protocols oficials. Amb en Pere sabem –ell amant de la natura, jo apassionat de l’antropologia– de què va la vida humana –terrenal i espiritual–, ho sabem des que vam deixar tocat el caduc feixisme local emparant-nos en l’eslògan gracienc d’“Entre tots farem el barri”, una estratègia que el darrer mig segle hem vist consolidar-se amb èxit i que no deixa cap dubte que només amb un altre “entre tots” es podrà refer i (re)farem el món, el d’aquí i el d’allà, perquè de la mateixa manera que els intel·ligents camperols maies practiquen des de temps ancestrals la “identificació ecològica” amb el seu territori (Maya Lu’um), actualment enfrontats a l’invasor macroprojecte “Tren Maya”, també en Pere i un escollit grup d’amics foren aquí i aleshores (Osona, 1981) capdavanters en educació ambiental, en una escolarització individual i col·lectiva indispensables per mantenir certes esperances de sostenibilitat en una natura humana sotmesa a l’albir d’uns polítics babaus que, aliens a l’impacte positiu que tenen empreses com Lavola –Ansoul i Anthesis–, s’allunyen més que mai de l’ànima, de la terra i de la societat, menyspreant amb avolesa o per ignorància la immensa majoria d’homes i de dones que sempre han lluitat i que, per sort, lluitaran a favor de la justícia, la pau i la llibertat. Animeu-vos, doncs, a llegir Una empresa amb ànima tot acariciant el relleu de la Ramonda myconi a la rústica portada del llibre perquè, sols fent aquest gest tàctil, es pot percebre com la planta vinculada emocionalment a la Lavola ens fa sentir que les primaveres no deixaran mai d’esclatar, fidels a l’ininterromput floriment de l’orella d’os.

La natura humana està sotmesa a l'albir d'uns polítics babaus que s'allunyen més que mai de l'ànima, de la terra i de la societat, menyspreant els homes i les dones que sempre han lluitat a favor de la justícia, la pau i la llibertat

Lavola, un propòsit amb ànimes