L’efecte bumerang
Manlleu va ser pionera a Catalunya en la creació d’un model de distribució de la canalla a les escoles, tècnicament conegut com a model de distribució d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Durant anys, la feina conjunta entre l’Ajuntament, l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), els centres educatius i les famílies ha garantit l’accés igualitari a l’educació, ha lluitat contra la segregació escolar i ha situat el municipi com a referent de bones pràctiques.
L’actual model, reconegut i replicat, avui s’aguanta amb pinces. No per falta de voluntat local, sinó per decisions externes del Departament d’Ensenyament de la Generalitat que en desdibuixen el sentit original.
El canvi normatiu aprovat pel Departament d’Educació l’any 2022 ha tingut un impacte directe i negatiu en la sostenibilitat del sistema. Amb la nova regulació, infants amb beca menjador o procedents de determinats països passen a ser considerats automàticament com a NESE, sense tenir en compte ni la renda ni les condicions educatives reals de la família. Això ha fet que el percentatge d’alumnat amb aquesta etiqueta a Manlleu hagi passat del 25-30% a voltants del 60% en pocs cursos.
Aquesta xifra, gairebé el doble que fa només uns anys, fa que el sistema, tal com el vam concebre, sigui pràcticament insostenible.
Cal posar en relleu la importància que la condició de NESE es revisi anualment. No pot ser un criteri fix i permanent. Cal treballar amb una metodologia qualitativa, basada en l’evolució de cada infant i la realitat educativa de cada família, i no només amb una lògica quantitativa i rígida. Si volem creure que vivim en un país d’oportunitats, hem de creure també que les famílies poden progressar, adaptar-se i millorar la seva situació. Però això no es reflecteix en l’actual sistema: aquestes revisions anuals no es produeixen i això provoca que un infant que entra al sistema als 3 anys com a infant vulnerable molt probablement acabi la Primària encara amb aquesta condició, tot i que ja no en tingui necessitat. Aquesta manca d’actualització cronifica etiquetes i distorsiona els objectius del model.
El gran repte és la contínua arribada de noves famílies, que ha fet augmentar considerablement el nombre d’alumnat vulnerable econòmicament i socialment. Cal ser equilibrats en la gestió perquè els infants de Manlleu no es vegin desplaçats fora dels centres del seu propi municipi.
El problema no és només la quantitat, sinó la desigualtat territorial. Aquesta inflació de NESE no s’ha produït de forma homogènia a tota la comarca. Municipis amb índexs NESE per aula clarament més baixos que els de Manlleu –com Gurb, la Gleva– esdevenen alternatives per a famílies manlleuenques que no han obtingut plaça a cap de les seves seleccions dins del municipi. La desigualtat territorial ha generat una forma de turisme escolar: infants de Manlleu només de famílies “ordinàries” pel Departament d’Educació de la Generalitat que han de marxar a estudiar fora de la seva ciutat en contra de la seva voluntat.
Aquesta situació vulnera el dret de les famílies a decidir el projecte educatiu que volen per als seus fills –ja sigui públic o concertat– i posa en tensió la confiança en el sistema. A més, també té conseqüències més profundes. Obligar una família a fer desplaçaments diaris a un altre poble implica reorganitzar horaris laborals, logístiques familiars i, en alguns casos, plantejar-se si té sentit continuar vivint a Manlleu. Si un infant ha de fer tota la seva etapa educativa en un altre municipi, és comprensible que una família acabi buscant habitatge allà on té el servei bàsic més important garantit: l’escolarització.
Pel que fa a la gestió de les places de matrícula viva, cal aclarir un punt important. A Manlleu aquest any no es guarden places de manera arbitrària per a infants que encara no han arribat. El que sí que es fa, i és clau, és blindar aquestes places en el marc de les taules de planificació. Això s’ha fet precisament per protegir els infants ja nascuts i empadronats a Manlleu, garantint que tinguin accés als centres educatius del municipi.
Aquest model, pensat per garantir l’equitat, ara corre el risc de generar el contrari: saturació, ineficiència i desconnexió. No podem mantenir un sistema que intenta repartir equilibradament l’alumnat NESE… quan, segons els criteris de la Generalitat i que no compartim, gairebé tot l’alumnat ja és NESE. Això desnaturalitza els criteris, desorienta les famílies i posa en dubte la confiança en el procés.
En nom del govern municipal, ens fem nostres les inquietuds creixents de les famílies. Compartim la preocupació pel funcionament actual del sistema, i assumim la responsabilitat de traslladar aquesta situació al Departament d’Educació, que és qui té les competències plenes en la regulació i gestió dels criteris d’escolarització. Tenim el compromís de tenir una reunió el proper mes de setembre per plantejar i estudiar solucions, solucions que des de l’Ajuntament esperem poder implementar ja per al curs vinent.
Ho farem amb dades, amb rigor i amb el suport de la comunitat educativa. I ho farem des de la lleialtat institucional, però també des de la fermesa que requereix la defensa dels drets dels infants de Manlleu i de les seves famílies.
Els municipis han de poder vetllar pels seus interessos, i l’administració ha de ser més sensible a la realitat particular de cada territori. No es poden aplicar fórmules uniformes en contextos tan diversos com els que tenim a Catalunya. El paper dels ajuntaments ha de ser reconegut i reforçat.
Revisar no és fer marxa enrere. És adaptar-se a la realitat, corregir desequilibris i garantir que el model segueixi sent útil i just per a tothom. Manlleu ha estat capdavantera. I ho pot seguir sent. Però per avançar, cal revisar. Amb serenor, amb responsabilitat i amb coratge.
Arnau Rovira, alcalde de Manlleu
Pere Puig, regidor d’Educació