L’eix del Lluçanès, una qüestió de justícia
Després de més de deu anys, l’eix del Lluçanès quedarà finalitzat. El passat 18 de gener es van iniciar les obres per acabar de completar el traçat de Sagàs, de 2,6 quilòmetres, que havien quedat pendents. Després de vuit anys, el Lluçanès també va veure com obtenia el reconeixement administratiu de comarca.
Els dos fets estan estretament relacionats: reivindicacions històriques i que construeixen país.
No són qüestions només territorials, no només són qüestions de prestació de serveis, ni tan sols són qüestions només identitàries. S’han convertit en qüestions de justícia social, de respecte a la ciutadania i de responsabilitat institucional.
Era el 2013 quan es va inaugurar el nou traçat que unia el Berguedà amb el Lluçanès. És obvi que va significar una millora evident de connexions, però també va ser una inversió en sentiment de pertinença, en el món rural, en una identitat compartida.
A vegades hem vist com carreteres sobredimensionades destrossaven territori, ocupaven terreny agrari i separaven municipis i persones. Aquest no és el cas: l’eix del Lluçanès és una possibilitat, una oportunitat de fer-nos més fortes, d’establir nous llaços comunitaris i d’enfortir el nostre teixit econòmic i social. Una aposta pel món rural, connectant serveis entre comarques rurals. I tot això amb criteris de sostenibilitat ambiental, plantejant, fins i tot, un projecte d’integració amb l’entorn a executar un cop finalitzada l’obra. Els drets han d’estar garantits independentment d’on es visqui i això inclou el dret a una mobilitat sostenible.
Les connexions que ens porten a l’àrea urbana –i viceversa– s’han de millorar (amb transport públic sobretot), però prioritzant sempre les que ens ajuden a treballar plegades perquè, en definitiva, són aquestes les que ens empoderen com a territori.
Finalment, podem dir que les ruralitats d’aquest país estan al centre del debat polític: l’Estatut del Municipi Rural, l’Agenda Rural de Catalunya i les diverses actuacions que s’estan realitzant des de tots els departaments de la Generalitat demostren aquest canvi de paradigma: ja no som a la cua de les inversions, l’estratègia de país o la innovació. Hem esdevingut prioritaris, referents i imprescindibles pel futur de Catalunya.
El Lluçanès i l’eix que ens hi uneix no hauria estat mai possible sense la persistència i insistència, tant de berguedanes, osonenques i, especialment, lluçaneses. I és que els territoris són persones. Quan aquestes treballen en la mateixa direcció són imparables. Gràcies a totes per continuar transformant qualitativament el nostre país.