L’entresòl
De la línia de tren de Vic i Ripoll se n’ha parlat molt. Tant, que una llambregada a l’hemeroteca gairebé fa posar vermell. D’incompliments, n’hi ha a cabassats. El moment actual és clau. Almenys, per dos motius. D’una banda, perquè el context general afavoreix l’aposta pel tren. La mobilitat sostenible és un repte. I, quan a l’equació s’hi combinen variables com la necessitat de descarbonitzar els transports i els preus desorbitats dels combustibles, és fàcil arribar a la conclusió que la del tren és una carta guanyadora. I, d’altra banda, perquè, ara sí, el desdoblament per trams de l’R-3 fins a Vic va endavant.
Quan culmini, i per prudència val més que ningú hi posi data, Osona serà diferent. Que sigui diferent no necessàriament vol dir que sigui millor. Per això, ara és bàsic que existeixi una mirada llarga el màxim de transversal possible per dissenyar la comarca del futur i aplicar les polítiques que donin resposta a les necessitats que es plantejaran. Esdevenir un espai estratègic a la Catalunya Central té una potencialitat enorme, però també alguns perills si no existeix un pla adequat sobre aspectes com l’habitatge, el sòl industrial o els serveis públics.
En aquest context, és interessant que ara es ressusciti seriosament la idea d’enllaçar Catalunya amb Andorra amb tren a través de l’R-3. Ara mateix, i a la vista de l’endarreriment històric d’inversions que acumula la línia, sembla un brindis al sol. Potser ho és. Però d’entrada no està malament tenir una mirada estràbica amb un ull posat al dia a dia i un altre, en el futur. Això, al cap i a la fi, és com pujar un bloc de pisos: per arribar al de dalt de tot abans s’ha de passar pel primer. I, ara, potser, tot just som a l’entresòl.