Els més grans ho recordaran, a Vic hi havia un carrer que n’hi deien “el carrer de les banyes”. Era el carrer dels Aluders, a prop de les adoberies, on fins a l’any 1969 hi va haver Ca la Gitana, una de les cases de senyores amb més renom i més història de la comarca

Els més grans ho recordaran, a Vic hi havia un carrer que n’hi deien “el carrer de les banyes”. Era el carrer dels Aluders, a prop de les adoberies, on fins a l’any 1969 hi va haver Ca la Gitana, una de les cases de senyores amb més renom i més història de la comarca. Ho explicava Eusebi Coromina en un reportatge publicat a EL 9 NOU l’any 1978. En aquest carreró humit i amb pendent situat fora del nucli antic hi havia una casa de dues plantes que va funcionar durant molts anys. La que n’havia estat l’última mestressa deia que s’hi reunien homes de totes les condicions: “Treballadors i gent de bé”. Ells hi entraven capcots intentant no ser vistos pels veïns i les noies, que venien de Barcelona o València, s’hi estaven quinze dies i després les rellevaven perquè no agafessin massa confiança amb els clients. Durant el Mercat del Ram havien de reforçar la plantilla –habitualment eren cinc noies– perquè allò era un no parar. Venia gent de tota la comarca i de fora. El local va tancar, però n’hi havia d’altres i també cada cop era més fàcil desplaçar-se a fora. Durant 25 anys (de 1987 a 2012) a EL 9 NOU publicàvem setmanalment un anunci de la senyora Rius, una dona que tenia un pis d’aquests a Barcelona. En una entrevista amb motiu de la publicació del llibre La Señora Rius, de moral distraída (Editorial Comanegra), escrit pel periodista Julià Peiró, Lydia Artigas, nom real de la senyora Rius, reconeixia tenir una clientela fidel de Vic: “Gent molt catalana i molt maca”. De fet, Miquel Llor en la seva novel·la Laura a la ciutats dels sants (1931) ja els feia sortir: “Algun casat que se’n va d’esquitllentes, carrer de Traginers avall, on la veu pública fa córrer... que solen anar-hi dones de Barcelona, portades des del tren amb el cotxe de la presó perquè no ofenguin el pudor de les honestes esposes comarquinalenques”. En aquell lloc, diu Llor, “s’hi produeixen escenes esgarrifoses, que fan picar l’ullet als homes, envermellir les galtes les noies i somriure les vídues de mitjana edat”. Tranquils, això només passava a Comarquinal i fa gairebé un segle.

Els més grans ho recordaran, a Vic hi havia un carrer que n’hi deien “el carrer de les banyes”. Era el carrer dels Aluders, a prop de les adoberies, on fins a l’any 1969 hi va haver Ca la Gitana, una de les cases de senyores amb més renom i més història de la comarca

Les banyes