Associem la memòria amb el cervell, allà la trobem, però està essencialment vinculada amb les emocions, al que vam sentir quan vam viure allò

Aquest matí m’he posat l’abric, el gruixut, que feia un any que no em posava. És un abric que només surt en dies de molt fred, com els que tenim ara. Al ficar les mans a les butxaques hi he trobat tres coses: un bitllet de cinc euros, una entrada del Cinema Alhambra de la Garriga i una flor mal assecada d’aquestes salvatges que es troben pels camps. Automàticament he pensat on era jo fa un any que tenia aquest combo a les butxaques. Els tres elements –el primer, sorprenent i que m’ha donat una alegria– m’han dut a una tarda d’hivern de l’any passat en què vaig decidir que veuria totes les pel·lícules nominades als Oscars a millor pel·lícula, i les vaig trobar, rigorosament programades com a bon cinema que és, a l’Alhambra. Crec que en aquella ocasió hi vaig anar amb la meva filla i vam veure la increïble Anatomia d’una caiguda, que al final no es va endur l’Oscar a millor pel·lícula, però sí un més que merescut Oscar al millor guió original. L’endemà, amb l’entrada a la butxaca i prou fred, vaig anar a fer el camí de ronda que uneix Llinars i Sant Antoni de Vilamajor amb la meva gossa i recordo que vaig collir una flor a l’atzar, tranquil·la com anava, i ja ho veig, que no la vaig llençar. Me n’havia oblidat, de la flor i del passeig, però m’ha tornat ben nítid a la memòria. No sé si va ser el darrer dia d’aquell abric l’any passat o si n’hi va haver més i el bitllet de cinc euros és posterior, però sí que trobar els objectes m’ha permès col·locar-me de nou en aquell moment i rememorar pensaments, persones, emocions, petits detalls que vaig viure-hi. Imagino una persona que hagi perdut aquesta capacitat de buscar a les butxaques de la memòria i que, per una malaltia degenerativa o per un accident, potser, no pugui recordar, no pugui tornar a sentir aquells moments feliços. Que els objectes, les cares, les coses existeixen, sí, però sense cap significat, sense re-cor-dar-les. Recordar vol dir literalment ‘tornar a passar pel cor’. Associem la memòria amb el cervell, allà la trobem, però està essencialment vinculada amb les emocions, al que vam sentir quan vam viure allò. Recordar la pel·lícula, les crispetes amb l’Aina, el passeig i el fred i el sol que feien i la calma que vaig sentir, això dota de sentit l’entrada, la flor, les butxaques. De totes les coses que no vull perdre en aquesta vida, les butxaques de la memòria són les que menys, crec.

Associem la memòria amb el cervell, allà la trobem, però està essencialment vinculada amb les emocions, al que vam sentir quan vam viure allò

Les butxaques