Alcaldes, regidors i consellers comarcals d'Osona han tingut molta afició a aprovar mocions, però no s'han abordat amb contundència temes clau. I quan els ho tires en cara sempre acaben al mateix lloc. "No tenim competències", diuen. El que se'ls ha d'explicar és que no tenir competències és ser incompetent

Conviure amb obres és una murga. Ho sap tothom qui a casa ha fet la cuina nova o ha canviat la rajola del lavabo. Quan sembla que ja està tot enllestit sempre surten serrells. La vitroceràmica d'inducció és un clàssic. Collonuda, però resulta que les paelles que hi poses han de dur ferro. Si no, no funcionen. Imprevistos, en diuen. Per això les obres, i tot el que se'n deriva, sol ser un festival de sorolls, pols i més d'una emprenyada. A l'Hospital de Vic, on aquesta setmana comença la reforma de l'espai d'Urgències, ho saben. Les xifres són sèries: inverteixen dos milions d'euros i tenen previst remenar-hi durant vuit mesos. Lògicament, sense parar de visitar. Per aquest servei hi passen anualment 60.000 usuaris. Una moguda. "Sí, serà un enrenou molt gros", admet Jaume Castellano, el director de serveis del Consorci Hospitalari de Vic, l'organisme que gestiona l'hospital. A la frase de Castellano, per ser justos, hi havia un afegitó: "Però és necessari". Incloure-hi el terme necessari efectivament és necessari. L'hospital ha de fer un obligat pas endavant. Més enllà de les molèsties, que seran perceptibles però passatgeres, aquestes obres són una manera de posicionar l'hospital davant els reptes que venen. Per la dimensió laboral, per l'estructura econòmica i per la sensibilitat del servei que presta és una peça crucial al tauler on es juga el futur d'Osona. L'hospital no és un peó; és la dama. Bàsic protegir-la. I és que Osona, amb l'avenç de desdoblament de la línia del tren, la proximitat amb Barcelona per la C-17 o la consolidació dels estudis universitaris -aquesta setmana s'ha confirmat el grau d'Odontologia a Can Baumann partir del setembre- té condicions per esdevenir un pol de creixement. Aquest pas és delicat. El creixement, si no està ben planificat, pot provocar desajustaments: en l'habitatge, en el sòl industrial i en tots els serveis. Entre ells, un de bàsic com és el sanitari. Per això s'ha d'anar amb els llums llargs. El que passi demà depèn del que es faci avui. Res és perquè sí. Tot s'ha de preparar. En aquesta lògica s'han d'entendre les obre: que el continent estigui en condicions és un pas obligat per dotar-lo de contingut. Això passa per una cadena de valor en què s'enllacen diverses baules: reforçar especialitats, aconseguir més activitat i, per tant, al final també major finançament. L'esquema és com un dòmino: ha de caure una peça perquè, consecutivament, arrossegui les següents. Per això cal pensar en gran a l'hora d'imaginar què ha de ser l'Hospital. És un canvi de mirada. Aquesta modificació també exigeix una transformació en la cultura política d'Osona, una comarca que no ha abordat amb contundència les necessàries palanques de canvi. La mostra és que prioritats recollides al Pla estratègic Osona XXI, elaborat fa més de 20 anys, avui continuen pendents. Durant els últims anys, alcaldes, regidors i consellers comarcals han tingut molta afició a aprovar mocions sobre el mosquit tigre, la desmilitarització del Sàhara occidental, la crisi de Nissan i si al pal del balcó hi havia d'anar aquesta o aquella bandera, però fins ara ningú -o molt poca gent; les generalitzacions sempre són injustes- s'ha preocupat seriosament de pensar com ha de ser l'hospital del futur, com s'ha de fer per muscular-lo perquè no quedi en un cul de sac, plantar-se davant la Generalitat per exigir un millor finançament i concebre els serveis sanitaris públics, i subratllo públics, com una xarxa de seguretat en una societat que hauria de voler protegir valors com l'equitat, la igualtat d'oportunitats o la no discriminació per viure aquí, allà o més enllà. Per això en el fons la discussió més que política és cultural. De cultura política. Els problemes, com quan fas obres a casa, emprenyen. Però ara toca afrontar-los. I a l'oasi d'Osona ningú s'atreveix a donar un cop de puny sobre la taula. Quan ho tires en cara als electes que tenen responsabilitats de govern sempre acaben al mateix lloc: 'No tenim competències', diuen. El que se'ls ha d'explicar és que no tenir competències és ser incompetent. .

Les competències