Els Jocs d'Hivern no es faran al Pirineu perquè eren una parida mental de polítics que diuen que treballen per les persones, però que molt sovint estan en el càrrec per no haver de fer de mestres, de metges, de mecànics de bicicletes o d’actors porno

Cada cap de setmana una mica llarg, milers de vehicles arribats de zones metropolitanes s’acumulen a les carreteres de tot el país. Segurament per això he sentit afirmar moltes vegades que a la gent de Barcelona, així en genèric i pel boc gros, “els agrada fer cues”. Aprofitant aquesta tendència d’omplir la xarxa viària de cotxes, alguns sectors professionals i socials han fet públiques les seves reivindicacions a força de tallar carreteres. La fórmula no sempre funciona. Vaja, diria que pràcticament mai. Fa un any i escaig vaig veure un amic, antic company de BUP, encarar-se emprenyadíssim als manifestants perquè feia més d’una hora que s’esperava mentre tallaven la C-17 a l’altura de Can Villaura, a Ripoll, per demanar que no se celebressin els Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu, el 2030. Els Jocs no s’hi faran perquè eren una parida mental de polítics que diuen que treballen per les persones, però que molt sovint estan en el càrrec per no haver de fer de mestres, de metges, de mecànics de bicicletes o d’actors porno. Si fos tan fàcil, amb el pilot de vegades que es van bloquejar eixos viaris de les dimensions fins i tot d’autopistes, ja seríem independents d’aquella ruïna de país anomenat Espanya. Després de l’octubre de 2017 hi va haver un pilot de concentracions que no van servir ni tan sols per obrir mínimament el diàleg amb uns dirigents als quals les demandes dels catalans els entren per una orella i els surten per l’esfínter. I el més preocupant de tot plegat és que els conductors atrapats en una retenció provocada per les causes més justes que vulguem poden acabar criant-hi ressentiment en tant que damnificats per la protesta, tal com va passar amb el meu amic de l’escola. De vegades penso que pot passar el mateix amb alguns manifestos que es fan en el ple de l’Ajuntament de Ripoll. Regidors de diferents partits es reparteixen la lectura de proclames que per més justes que siguin alenteixen unes sessions de vegades ja prou feixugues de per si. Clar que a banda dels 17 regidors, el secretari, algun funcionari i el representant de torn de la premsa local, cada vegada hi va menys públic, sobretot després que en l’etapa de pandèmia se’n perdés el costum. I de fet, si ho mires en streaming pel YouTube, sempre tens la possibilitat de saltar-te la sonsònia lectora i anar directament on hi ha la teca, en cas que tinguis sort i aquell mes –no pas com en el d’aquest últim abril– n’hi hagi una micona, de teca.

Els Jocs d'Hivern no es faran al Pirineu perquè eren una parida mental de polítics que diuen que treballen per les persones, però que molt sovint estan en el càrrec per no haver de fer de mestres, de metges, de mecànics de bicicletes o d’actors porno

Les ‘contraproduències’