Com ens rentem les dents pot semblar un tema menor però monopolitza les converses

Mai no havia parlat tant i amb tanta gent de les dents. De fet, mai no saps de què acabaràs parlant a casa, al bar, amb els amics o amb els companys i companyes de feina. Però no m’esperava que en la setmana de postconcerts de Coldplay; de l’arrencada del Primavera Sound; de la ressaca de les eleccions municipals; del tancament d’una coneguda cadena de frankfurts per problemes de subministrament; de l’últim partit al ja vell Camp Nou; de l’augment de l’extrema dreta; de l’adeu de Sergio Busquets i Jordi Alba; del descens de l’Espanyol a Segona; de l’expectativa pel sí o no de Leo Messi al Barça; de la reacció de Pedro Sánchez a la patacada electoral dels partits d’esquerra amb l’avançament de les eleccions generals a una data fatídica, el diumenge 23 de juliol; de si els partits independentistes han d’anar-hi plegats amb una llista unitària; de Mourinho tornant a fer de Mourinho, i d’una nova pujada de l’euríbor i, per tant, de les hipoteques, esclatés un tema inesperat. És un tema, aparentment, poc important o menor però que ha acabat monopolitzant moltes de les meves converses d’aquests dies: les dents. Bé, de fet, no les dents en si, sinó com ens les rentem. La cosa hauria d’anar així: quan posem la pasta de dents al raspall no hem de remullar-la. Ni remullar el raspall abans de posar-hi la pasta. Ni remullar-la abans i després. Ni glopejar amb aigua. Hem de posar una mesura justa de pasta i raspallar començant per la part de darrere. I, atenció: glopejar amb líquid bucal. Per què s’ha de fer d’aquesta manera? Doncs perquè, segons els especialistes, la pasta ja té el grau d’humitat ideal i si hi afegim aigua es dilueix, escopim abans d’hora i perdem bona part de les seves propietats higièniques. Tothom s’ha sorprès. Perquè tothom, o gairebé tothom, ho fa malament. O molt malament. Jo soc dels que ho fan pitjor. Perquè no mullo la pasta abans o després sinó que la mullo abans i després. I no soc l’únic. Ja us ho he dit: ha estat, inesperadament, un gran tema de conversa. I pel que he sentit a dir als meus amics, amigues, companys i companyes de feina, l’evidència d’aquest error personal ens ha colpit. Per error acumulatiu. Perquè el patim i el patirem nosaltres mateixos però també els que venen darrere, els nostres fills i filles. I és que la higiene bucal és una de les premisses bàsiques en la transmissió dels hàbits bàsics de la canalla. I els hem educat metodològicament malament. Ara només ens queda corregir l’error. I intentar somriure, malgrat que moltes de les notícies de la setmana ens facin treure foc pels queixals.

Com ens rentem les dents pot semblar un tema menor però monopolitza les converses

Les dents