El pas a nivell de Ripoll no l'eliminarà ningú. És un dels problemes urbanístics enquistats

Llegint EL 9 NOU m’assabento que, de nou, es vol eliminar el pas a nivell del passeig Ragull de Ripoll, una de les reivindicacions més històriques del municipi. Es veu que hi ha un avantprojecte d’Adif, que l’Ajuntament aprovarà en el ple d’aquest mes de gener. De seguida, però, me’n malfio. Em ve a la memòria que el 2013 hi va morir un noi de 17 anys i ni tan sols va servir perquè se solucionés, i em pregunto què ha canviat ara –una dècada després– perquè se suprimeixi. Efectivament, entrant en matèria m’adono que el pas a nivell no l’eliminarà ningú, sinó que es farà un pas alternatiu perquè els vianants el puguin trampejar. Els que vagin en cotxe, però, continuaran patint les incidències dels sensors de les barreres i els llargs temps d’espera perquè aquestes s’aixequin per poder passar. Aquest és un dels problemes urbanístics enquistats a la capital del Ripollès, del qual fa més de 20 anys que es parla, però n’hi ha més. Al top de la llista s’hi situa el túnel de Toses i la variant de Ribes de Freser. La seva és una història de mai acabar. Quan feia de periodista de veritat, els alcaldes de Ribes m’havien ensenyat un munt de carpetes amb tot de mapes topogràfics i estudis mediambientals, i no sé quina paperassa més, sobre aquest túnel. Paperassa que, per cert, ens havia costat una pila d’euros (i pessetes) a tots plegats. El projecte es va aprovar fa més de 20 anys i durant molts exercicis es dotava d’una partida econòmica de per riure als pressupostos de l’Estat. Ara, el projecte deu viure en algun calaix omplint-se de pols. Un altre exemple és la variant sud de Ripoll. Per entendre’ns, és la que hauria de treure el trànsit del carrer Progrés de Ripoll. Deu fer com 15 anys que ningú en diu res, i això que l’any 2007 ja s’estava fent l’informe informatiu del projecte que havia de donar pas al provisional i constructiu que, per cert, també ens va costar diners. Res, els veïns continuen aguantant el trànsit que s’hi acumula tots els caps de setmana, ja que és l’accés per anar a la Vall de Camprodon. I sense sortir de Ripoll en trobem un altre que clama al cel: l’estació nova. Un dels edificis més bonics i emblemàtics de la vila, que es va deteriorant després de rebre un munt de promeses de tots els governs amb idees visionàries com hi farem un alberg, que si ara millor un hotel, o fins i tot un centre d’interpretació del ferrocarril. Fum. Això sí, es va aconseguir que l’Estat hi invertís 500.000 euros l’any 2005 per arreglar la teulada. A hores d’ara, i després de 20 anys de deixadesa, els forats ja es deuen haver tornat a fer. L’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sant Joan de les Abadesses també ha tingut el seu propi serial. El que va arribar a costar que el Ministeri de l’Interior ho vengués a l’Ajuntament només ho sap Ramon Roqué, i això tenint en compte que el terreny era municipal. Fa un parell d’anys van cantar victòria i ara s’està treballant amb el projecte per convertir-la en un edifici de pisos de protecció. Les antigues escoles de Campdevànol van pel camí de convertir-se en una cosa semblant, sobretot la de la carretera de Gombrèn. Fa uns dies l’equip de govern actual va aprovar canviar-ne l’ús per convertir-la en una residència de gent gran privada, un projecte del qual també havia parlat l’anterior govern. L’altre edifici escolar ja va tenir el seu propi estudi (pagant) per convertir-lo en un alberg que, malgrat tenir part del pressupost subvencionat, es va acabar desestimant pel cost que tenia. Els dos edificis, de moment, continuen observant l’inexorable pas del temps sense cap més utilitat des del 2019. No m’he vist amb cor de comptar tots els diners invertits en aquests projectes, molts d’ells fantasma, per fer els estudis informatius, avantprojectes, estudis mediambientals, projectes constructius o senzillament per fer-hi pedaços. No ho he fet per no desmaiar-me. El temps em confirma que massa sovint ens fan combregar amb rodes de molí. Possiblement per això soc malfiada.

El pas a nivell de Ripoll no l'eliminarà ningú. És un dels problemes urbanístics enquistats

Les falses promeses