El judici que continuarà encara durant dies a l’Audiència Nacional ha quedat diluït: no aclarirà els grans dubtes que hi ha darrere dels atemptats.

La primera setmana del judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils comesos per una cèl·lula terrorista de joves ripollesos i liderada per l’eximam de Ripoll Abdelbaki Es-Satty ha deixat moments impactants i que ens obliguen a tots plegats a reflexionar. A l’inici de la primera sessió el fiscal va presentar per sorpresa un vídeo fins ara inèdit en què es pot veure els joves que s’havien gravat preparant els explosius amb què pretenien fer atemptats contra la Sagrada Família, el Camp Nou i la Torre Eiffel de París. Llançaven missatges carregats d’odi mostrant la seva voluntat de provocar mal a la societat en general. Amb la mort a mans dels Mossos d’Esquadra dels autors materials dels atemptats i l’explosió prèvia de la casa d’Alcanar, on es preparaven els explosius i que va acabar amb el suposat ideòleg, l’eximam de Ripoll Abdelbaki Es-Satty, el judici que continuarà encara durant dies a l’Audiència Nacional ha quedat diluït: no aclarirà els grans dubtes que hi ha darrere dels atemptats. De fet, als tres joves que s’asseuen a la banqueta dels acusats ni tan sols se’ls atribueix per part de la fiscalia el delicte d’assassinat de les 16 persones que van perdre la vida en les dues accions terroristes. Això no vol dir que aquest judici no serveixi per a res. En primer lloc, hi ha d’haver una condemna severa per a tots tres en cas que es demostri la seva culpabilitat, tant si formaven part de la cèl·lula –encara que a última hora un s’hagués desdit de participar-hi – com si eren coneixedors de les intencions del grup. La seva inacció els fa còmplices de les 16 morts i el centenar de ferits que hi va haver a la rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. En segon lloc ens ha de servir per posar-nos un mirall al davant i preguntar-nos quin és el camí que va portar uns joves aparentment integrats a engendrar un odi tan gran com el que es desprèn en el vídeo. No n’hi ha prou a pensar que una tercera persona que va arribar a Ripoll per fer d’imam –i que havia estat investigada per estar relacionada amb cèl·lules gihadistes– va pertorbar les ments d’aquells joves fins a un punt de ser capaços de posar fi a la vida d’altres persones. Cal dedicar tots els recursos necessaris en els programes de detecció de radicalismes, a les escoles, a les mesquites i a les presons. A tot arreu. Hem d’aprendre la lliçó.

El judici que continuarà encara durant dies a l’Audiència Nacional ha quedat diluït: no aclarirà els grans dubtes que hi ha darrere dels atemptats.

Les lliçons del judici pels atemptats del 17-A