Catalunya ja vam assumir les competències en matèria de seguretat pública a l’Estatut de 1979, i des d’aleshores hem dedicat […]

Catalunya ja vam assumir les competències en matèria de seguretat pública a l’Estatut de 1979, i des d’aleshores hem dedicat molts esforços i recursos per configurar un autèntic sistema integral, coordinat i eficaç, per tal de poder donar resposta a qualsevol de les necessitats de la nostra ciutadania en aquesta matèria. D’aquesta manera, progressivament hem anat assumint plenament competències de seguretat ciutadana, ordre públic, trànsit, emergències i protecció civil, prevenció, extinció d’incendis i salvament o coordinació de les policies locals. Gràcies a tots aquests esforços, disposem avui dia d’un cos propi de policia integral desplegat a tot el territori nacional, juntament amb els 217 cossos de policia local que hi ha a Catalunya; d’uns excel·lents serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments; d’un cos d’agents rurals que ha realitzat un salt extraordinari els darrers anys; d’un servei de protecció civil preparat per avaluar el risc de qualsevol emergència per evitar-ne o minimitzar-ne els possibles efectes; d’un centre d’atenció d’emergències capaç de donar resposta a qualsevol situació d’emergència al nostre país; d’un centre integral de formació en matèria de seguretat pública; d’un sistema d’emergències mèdiques capaç d’atendre de manera ràpida i eficient les urgències i emergències, i de tota una extraordinària xarxa de voluntariat que complementa i dona suport a tot aquest enorme equip de professionals. Tota aquesta estructura coordinada ens ha permès poder afrontar qualsevol situació d’emergència o amenaça de seguretat, com va quedar demostrat amb la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’any 2017, el gran incendi forestal de Ribera d’Ebre de l’any 2019, les importants borrasques Glòria i Filomena dels anys 2020 i 2021, respectivament, o la greu pandèmia de la covid. A Catalunya, doncs, hem fet els deures i els hem fet molt bé. Ens hem cregut plenament aquestes competències. Lamentablement, altres territoris autonòmics també van assumir estatutàriament aquestes competències però no hi han dedicat, ni de bon tros, els mateixos recursos ni esforços, motiu pel qual han demostrat no estar tan preparats, com s’ha vist al País Valencià, per poder gestionar les seves emergències de la mateixa manera. No obstant això, aquest desgavell del País Valencià ha estat aprofitat per certs sectors per fer ressorgir novament aquella malaltissa obsessió centralitzadora de la capital espanyola i han revifat les veus per revisar a fons el model de seguretat pública nacional i que el govern espanyol recuperi competències en aquest camp, que podrien afectar de ple el nostre sistema de seguretat pública, ja que si es pren una decisió, aquesta serà per centralitzar competències i serà per a tots igual. Ja ho van intentar fa uns anys amb la tramitació d’una llei estatal de bombers forestals que pretenia centralitzar la gestió d’incendis forestals i arraconar el Servei Meteorològic de Catalunya, posant en greu risc el model català de Bombers, o una altra d’agents forestals i mediambientals que, afortunadament, des de Catalunya, es va poder reconduir per blindar les nostres competències estatutàries. Perquè és cert que, gràcies a aquella fal·lera política del “café para todos”, molts territoris autonòmics han assumit competències sense cap mena de sentit ni responsabilitat, només amb la voluntat de per poder disposar de les mateixes competències i concessions que disposa Catalunya, com ara, precisament, en matèria de seguretat pública. Esperem, doncs, que aquest despropòsit d’altres no afecti Catalunya. Tot i que manca encara acabar d’encaixar algunes de les seves peces, disposem d’un excel·lent sistema de seguretat pública i no ens manca cap tutela del govern central per gestionar la nostra seguretat. Confiem, per tant, que el govern del nostre país continuï fent tot el possible per defensar i preservar plenament aquestes competències d’aquests afanys centralitzadors.

Catalunya ja vam assumir les competències en matèria de seguretat pública a l’Estatut de 1979, i des d’aleshores hem dedicat […]

Les nostres competències no es toquen