A Correcuita

Divendres, 23. Interessant entrevista de Jordi Remolins, a la nostra edició setmanal de l’agost, a Joaquim Colomer. L’actual president del Consell Comarcal i regidor de Ripoll és, molt possiblement, un d’aquells noms dels quals sentirem a parlar durant uns quants anys en el món polític. De tot el que diu, només discrepo profundament de la rotunda afirmació que “la redacció d’una notícia porta molt poca feina” i no cal “buscar gaire informació o fer gaire recerca”. Sempre costa poc, parlar a la lleugera de la feina dels altres. Els polítics, que són víctimes de les injustes generalitzacions (allò que van tots per la poltrona, i coses semblants) haurien d’evitar de caure en aquestes generalitzacions pel broc gros. Diumenge, 25. És a punt de tancar el Bioritme i tot ha rutllat a la perfecció, tenint en compte les dificultats logístiques de fer un festival amb 5.000 persones en un racó del pantà de Sau. Però aquest dia surt un comunicat de l’organització sobre les diferències que aquesta va tenir amb el grup SFDK. i una formació sobre gènere que els seus tècnics no van voler dur a terme abans del concert. El tema crema en somort dos o tres dies, i de cop i volta salta de les xarxes socials als diaris digitals. L’espiral entre uns i altres es retroalimenta i es converteix en notícia arreu de l’Estat espanyol. Vet aquí com un comunicat que era perfectament prescindible, perquè el públic del festival no va notar absolutament res i el grup va actuar amb normalitat, ha provocat un efecte de bola de neu imparable i ha distorsionat la imatge d’un esdeveniment impecable. Dilluns, 26. A Taradell, el llibre sobre Can Costa i Font el presenta Jordi Labòria. Durant uns quants anys, era la cara de la Diputació de Barcelona que els periodistes ens trobàvem més sovint. Són interessants, les reflexions que fa, i la seva sinceritat: “Jo tenia la caixa... podia resoldre conflictes de molts llocs, però no tenia el conflicte a la porta del despatx”. Reivindica la política, i les institucions, i lamenta que hi hagi qui està pagant molt car el fet, justament, d’haver fet política. Jordi Vilarrodà Divendres, 23. Interessant entrevista de Jordi Remolins, a la nostra edició setmanal de l’agost, a Joaquim Colomer. L’actual president del Consell Comarcal i regidor de Ripoll és, molt possiblement, un d’aquells noms dels quals sentirem a parlar durant uns quants anys en el món polític. De tot el que diu, només discrepo profundament de la rotunda afirmació que “la redacció d’una notícia porta molt poca feina” i no cal “buscar gaire informació o fer gaire recerca”. Sempre costa poc, parlar a la lleugera de la feina dels altres. Els polítics, que són víctimes de les injustes generalitzacions (allò que van tots per la poltrona, i coses semblants) haurien d’evitar de caure en aquestes generalitzacions pel broc gros. Diumenge, 25. És a punt de tancar el Bioritme i tot ha rutllat a la perfecció, tenint en compte les dificultats logístiques de fer un festival amb 5.000 persones en un racó del pantà de Sau. Però aquest dia surt un comunicat de l’organització sobre les diferències que aquesta va tenir amb el grup SFDK. i una formació sobre gènere que els seus tècnics no van voler dur a terme abans del concert. El tema crema en somort dos o tres dies, i de cop i volta salta de les xarxes socials als diaris digitals. L’espiral entre uns i altres es retroalimenta i es converteix en notícia arreu de l’Estat espanyol. Vet aquí com un comunicat que era perfectament prescindible, perquè el públic del festival no va notar absolutament res i el grup va actuar amb normalitat, ha provocat un efecte de bola de neu imparable i ha distorsionat la imatge d’un esdeveniment impecable. Dilluns, 26. A Taradell, el llibre sobre Can Costa i Font el presenta Jordi Labòria. Durant uns quants anys, era la cara de la Diputació de Barcelona que els periodistes ens trobàvem més sovint. Són interessants, les reflexions que fa, i la seva sinceritat: “Jo tenia la caixa... podia resoldre conflictes de molts llocs, però no tenia el conflicte a la porta del despatx”. Reivindica la política, i les institucions, i lamenta que hi hagi qui està pagant molt car el fet, justament, d’haver fet política.

A Correcuita

Les notícies ‘fàcils’, la polèmica del Bioritme i Jordi Labòria