Les pessigolles
És fascinant que cada setmana hi hagi tanta gent a Osona i el Ripollès que continui tenint aquelles pessigolles a la panxa per descobrir què explica EL 9 NOU. I encara és més fascinant que el diari conservi la capacitat de sorprendre. Per això, perquè sorprèn, és habitual rebre crítiques, agraïments i esmenes.
Aquest ventall de reaccions és una metàfora del que és la vida. Tots tenim dies bons i dolents. Al diari, com si en fos un reflex, hi conviuen titulars de tota mena. Alguns, inquietants, com el dels tres robatoris a Tona en només una setmana que explica Guillem Freixa. D’altres, sorprenenents: a Osona i el Ripollès, com detalla Txell Vilamala, hi ha 2.530 habitatges de lloguer en mans de grans propietaris. La majoria són bancs, grups immobiliaris o fons voltor.
És la mostra de la incapacitat de la política per embridar la bombolla dels preus dels lloguers o els de l’electricitat, factor aquest últim que esperona una inflació desbocada amb l’amenaça de frenar una recuperació econòmica en marxa. I precisament ara que s’intueix el final d’una pandèmia de la qual, com explica Jordi Vilarrodà, també hauríem d’haver après alguna lliçó com la paradoxa de demanar certeses sovint impossibles d’oferir per part d’autoritats sanitàries o responsables polítics.
Aquest fet coincideix en el temps amb la decisió de Nordlogway, una empresa logística amb seu a Osona, d’ampliar l’activitat a les antigues naus del Cordó de Manlleu. D’aquesta manera, retorna el moviment a unes naus que gairebé havien quedat desertes després que la multinacional Prysmian cessés l’activitat de forma abrupta i despatxés el personal de la històrica factoria de cables manlleuenca. Aquest és un far d’optimisme per un futur immediat que exigirà replantejaments, com defensa Paola Galbany, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. En una entrevista de Natàlia Peix fa notar la contradicció que suposa necessitar infermeres tant sí com no i, en canvi, que es contractin en precari.
La reflexió, que sembla una obvietat, és pertinent. Com ho és l’inventari de danys de la Covid més enllà de la profunda petjada que ha deixat sobre l ‘economia. L’impacte sobre la salut emocional n’és una mostra. Moltes famílies, amb fills adolescents, han fet mans i mànigues per sobreviure a una realitat que va arribar sense prospecte d’instruccions i, per posar-hi testimonis, en Guillem Rico recull l’experiència de dues famílies, les Escalé-Sandoval i i els Puig-Jiménez, que detallen com han viscut els dos últims anys i hi troben, també, aspectes positius.
Com positiu és el debut a les pàgines d’EL 9 NOU d’un nou articulista, Enric Xicoy, que s’estrena amb una reflexió sobre la diversitat d’Osona: no tots els osonencs som de Vic. Bo, l’Enric. Pescallunes militant, escriu des de Torelló, bressol del Carnaval, una tradició que aquests dies escalfa motors amb l’aperitiu del Cau de Bruixes de Centelles com detalla Miquel Erra.
I, per tradició, la de la família Sala, una nissaga de porters del Voltregà que, com explica Esther Rovira, ara té com a exponent a Miquel Estrada, al club des dels 3 anys i que s’ha afiançat a la porteria d’un equip on el seu avi, un seu tiet i dos cosins també s’havien situat sota els pals. Tota una tradició. Com també ho és, cada divendres, esperar EL 9 NOU per continuar-se sorprenent amb notícies, històries, temes i opinions.