El virus deixa al descobert l'estupidesa de tots plegats

“Actualment és impensable defensar científicament des de les ciències socials la idea de les nacions dotades d’una sèrie de trets comuns, encara que els militants nacionalistes vagin esgrimint aquests tipus d’arguments.” Mourad Zarrouk. Tot sovint faig una prova entre l’alumnat dels centres on treballo, amb el permís i la complicitat del professorat. Demanem que aixequin la mà els nois i noies els pares dels quals no han nascut a la localitat on viuen. Molts l’aixequen, però si algú no ho fa quan demanem si els avis han nascut a la localitat on viuen, llavors ja l’aixeca tothom. Es miren els uns als altres estranyats i somrients quan s’adonen que tots som fills de relats migratoris. Vet aquí el que ens uneix. Com que la curiositat ens guanya, es comencen a explicar, de forma natural, les vivències personals. I descobrim que les històries de tots plegats s’entrellacen, es creuen, es relacionen. La diacronia dels fets històrics ens ha fet arribar a la sincronia del dia a dia que ens hauria de fer plantejar moltes qüestions. L’altre dia, tot menjant llenties, li vam explicar al meu fill universitari confinat que molta gent les anomenava píndoles d’en Negrín, perquè va ser Juan Negrín López, president del govern de la segona república, qui va fer arribar llenties a tothom durant la guerra del 36 al 39, perquè no es passés fam. També explicaven que va ser el govern de Negrín qui va pagar les famílies franceses que a casa seva acollien refugiats, encara que fos després de passar un calvari. I ara, el novembre del 2020, què passa? Aquesta setmana la policia parisenca ha carregat davant d’un grup de refugiats i de la gent que els protegia. Ara, no hi ha cap Negrín que faci costat a les persones que fugen de les guerres i la misèria. Quina vergonya sentir-se còmplice d’aquest holocaust humà políticament permès. Qui paga mana!, i encara que fem mil rebecaries per lluitar-hi en contra, la classe política, amb capacitat de decidir, ens escolta tot xiulant. Gràcies Open Arms per la feina que feu. Sou el bri d’esperança dels desemparats. Els humans del segle XXI són tan cruels com aquells inquisidors de l’edat mitjana. Ara mateix s’ofeguen persones, ara mateix hi ha algú que intenta salvar-les, però no les poden abastar totes. La humanitat a la intempèrie. Però el debat que toca ara és discutir quanta gent podrem ser als àpats de Nadal. Em fa l’efecte que aquest virus deixa al descobert l’estupidesa de tots plegats. Volem que aquest Nadal ens toqui la loteria provocant més cansament dels nostres sanitaris, més morts? Doncs no siguem beneits, evitem aquells contactes que siguin prescindibles. Inventem-nos maneres d’estar diferents i siguem responsables. És de sentit comú. La fe s’aboca a les vacunes que aviat es començaran a posar a les persones de risc: gent gran, sanitaris, professionals del món de l’educació etc. Esperem que siguin eficaces. Hi haurà vacunes també per al mal anomenat Tercer Món? És evident que la pandèmia s’ha entaforat per tots els racons que ha trobat. Vet aquí que un virus maleït també ens uneix. I sabem també del cert que ataca amb més virulència les persones vulnerables. Només ens faltava això, un virus classista! Com explica, ara, l’alumnat dels centres, les seves vivències? Ho fan amb naturalitat? Tothom està massa enrabiat. El virus priva els adolescents de la comunicació directa. I per postres han augmentat les desigualtats en l’educació, ha crescut la bretxa digital, s’han accentuat les mancances de subsistència de moltíssimes famílies i etc. Tot plegat afecta l’estat emocional del nostre alumnat, que més que mai ha d’aprendre a entendre més enllà del que pot veure darrere la pantalla obligada del seu ordinador que li proporciona, per videoconferència, la teoria de les lliçons. El nostre alumnat pot preguntar-se per què no tothom ha tingut accés a les eines digitals? Per què hi ha alumnat que ha perdut interès pels estudis i opta per l’abandonament escolar? Per què hi ha alumnat que no es concentra? Les píndoles d’en Negrín, en aquest cas, haurien de servir per guarir la humanitat dels buits de protecció política.