Les dades es disfressen d'estadístiques, però amaguen persones que interactuen. Per això saben els nostres gustos, les nostres aficions i els nostres interessos. Ens pensem que som clients, però som producte

A fer un rànquing avui dia no s'hi està res. N'hi ha de tot tipus: de les sèries de Netflix més vistes, de quins són els millors actors que han interpretat Spiderman al cinema o de les postres preferides a Instagram. Tot són dades processades. Potser per això el filòsof Yuval Noah Harari, que és bo posant etiquetes, diu que vivim a la societat del dataisme, una mena de religió que no venera ni a déus ni a homes, sinó que adora les dades. Té raó. Les dades estan a la base de tot perquè, encara que es disfressin d'estadístiques, en realitat amaguen perfils de persones que interactuen. I, per tant, expliquen quins són els nostres gustos, les nostres preferències i els nostres interessos. Ens pensem que som clients, però som productes. Per això, precisament, les dades tenen valor. Serveixen per construir models. A més dades, models més fiables. I els algoritmes, que ens endevinen què volem i què busquem, cada vegada treballen més fi. Impacta pujar al cotxe i que el mòbil t'indiqui que tens un quart d'hora fins a la feina. Sap que és el trajecte que fas cada dia. Per això, a través de dades, dedueix on vas. Com que som de rutines sol endevinar-ho. Però el dia que s'equivoca., com aquest diumenge, me'l miro amb suficiència. "T'he cardat", penso per dins. En veu alta no es poden dir tacos. Es pensa que vaig a la feina i vaig a veure el Barça. I, aleshores, em ve al cap el mític Tablero deportivo de RNE on José Manuel Gozalo, quan parlava d'estadístiques, sempre deia que "les estadístiques són per trencar-les". Qui les ha trencat és la Ribetana, un equip de Quarta Catalana que acumulava 511 dies sense guanyar un partit i que la setmana passada, finalment, en va guanyar un. Van sortir a EL 9 NOU. No van ser notícia per guanyar, sinó per deixar de perdre. És a dir, per trencar l'estadística. O el que és el mateix: per alterar la normalitat. Al revés, també hauria funcionat. L'argument és que el que no s'altera, es manté immutable i passa a ser normal no ho és, de notícia. O no ho és tant. Per això és sorprenent la febre d'aquests dies per predir si la primavera que ara estrenarem serà plujosa. La primavera sol ser plujosa -"a l'abril cada gota val per mil" i "al maig cada dia un raig"-, però com que estem en sequera, volem que plogui i no sabem si ho farà els revolts que s'acaben fent per explicar el que passarà haurien de ser un manual per ensenyar a fer prediccions sense risc d'equivocar-se: pluges semblants a la mitjana que podrien ser més abundants del normal en alguns llocs i menys abundants del normal en altres llocs. Explicat així el mètode és infal·lible. Com el que utilitzava fa anys José Antonio Maldonado a la primera cadena: "Nubes y claros con chubascos dispersos". Així, com recorda Pep Garriga, que és qui m'ha rescatat la frase, no fallava mai. I sense utilitzar dades. Això sí que tenia mèrit.

Les dades es disfressen d'estadístiques, però amaguen persones que interactuen. Per això saben els nostres gustos, les nostres aficions i els nostres interessos. Ens pensem que som clients, però som producte

Les prediccions