Jo també el recordo, en Martí, era trempat, servicial i molt xerraire; ens feia jugar, ens ensenyava a fer córrer l’aigua per les regues del camp de patates. Vestia sempre uns pantalons de vellut, de color gris, esmolats del cul i dels genolls
Les prunes del Portal
És una tarda d’estiu; anys cinquanta. Tres sagals, els meus cosins –en Ramon i en Lluís, de Cal Sastre de la Guixa– i jo, juguem a pilota al bell mig del carrer Morgades. A un cantó, el jardí de Cal Arumí i a l’altre, la…
