Les últimes opcions de Pedro Sánchez
El mandat de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol no es pot considerar que hagi estat precisament plàcid, però la irrupció dels casos de corrupció que protagonitza el seu partit podrien ser el punt i final del seu mandat.
El madrileny va arribar a la Moncloa l’any 2018 després d’una moció de censura contra el seu predecessor, Mariano Rajoy, pels diferents escàndols de corrupció del PP que havien fet inaguantable el seu govern, una situació força similar a la que actualment s’enfronta Sánchez, que es troba en la cruïlla d’una decisió important o que sembla virtualment acorralat.
La imputació de Koldo García, José Luís Ábalos, i principalment la de la seva mà dreta Santos Cerdán, que ha entrat en presó preventiva sense fiança, han deixat la credibilitat del president en el seu moment més baix, doncs per molt que vulgui allunyar-se d’aquests casos de corrupció, no es pot oblidar que són persones del seu cercle de confiança més estret, fins al punt que el secretari d’organització del partit que presideix està empresonat actualment, fet d’una gravetat extrema que haurien provocat la dimissió del president en altres països.
La situació pot ser encara més greu per Pedro Sánchez, ja que també té imputats a la seva parella, el seu germà i fins i tot al fiscal general de l’estat que ell mateix havia situat en el càrrec, una causa aquesta, que no té res a veure amb la corrupció política del PSOE, però que evidencia una vegada més la delicada situació en la que es troba el govern central, que dona símptomes de final de trajecte.
Pedro Sánchez ha estat des de l’inici un supervivent polític; una persona que es va haver d’enfrontar als barons del seu partit per recuperar el poder al PSOE i també, el president de les convocatòries electorals in extremis o les repeticions de votacions per falta de quòrum per escollir un president del govern, un líder que ha tingut l’habilitat de caure sempre dempeus i sobreposar-se a les diferents adversitats que se li han anat presentant.
Lluny de demostrar o tenir un programa electoral important, el darrer mandat de Sánchez es basa en la por a una derrota electoral seva que pugui portar al PP i VOX al poder i en les acusacions del “i tu més” quan toca parlar del tema estrella del moment, la corrupció, sense assumir responsabilitats i acusant a la resta de formacions.
És difícil que el president pugui allunyar-se de tants escàndols i tant propers, però el que té molt clar és que ara mateix no pot convocar eleccions, ja que fer-ho seria un suïcidi polític en un moment molt complicat per ell, amb poc a guanyar i molt a perdre, ja que ara mateix no hi ha la majoria necessària per una moció de censura com la que el va portar a ell mateix a la presidència, per tant tot passar per intentar mantenir els acords amb els socis de govern i poder treure rèdit a les polítiques que s’estan aplicant actualment, on també veuríem una guerra entre SUMAR i PSOE per adjudicar-se els possibles èxits que puguin tenir.
Podria molt ben ser que el manual de supervivència del president no sigui suficient aquesta vegada, o que aquest llibre no tingui un capítol dedicat a la corrupció del seu propi entorn o partit, més quan cada notícia que surt es pitjor que l’anterior, amb informes de la UCO demolidors i la ombra de que en algun moment pugui aparèixer un document amb un “P. Sánchez” que ningú tingui clar qui podria ser.
Caldrà veure si la tàctica d’aplicar-se un “Mariano Rajoy” d’esperar-se quiet i sense moure’s pot donar resultat a un Pedro Sánchez que cada vegada se li assembla més, o si Iván Redondo torna a demostrar del que és capaç en el moment més delicat del mandat, situacions complicades en un moment on la ciutadania està farta i perd la fe en els seus líders. I com que “a río revuelto ganancia de pescadores” caldrà veure també si els partits catalans poden aprofitar aquesta situació de crisi total i absoluta per aconseguir acords i traspassos que podríem semblar impossibles i que, amb el pas dels anys, podrien ser un gran encert per Catalunya.