Les vuit sorpreses de Sílvia Orriols
La crònica de la sorpresa va ser la primera emoció política amb la qual començo el llibre Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català. Copso com la sorpresa és una emoció que acompanya tots els líders de la dreta radical populista. Perquè la sorpresa travessa la vida política de Sílvia Orriols, Donald Trump, Georgia Meloni, Geert Wilders, Herbert Kickl, Viktor Orbán, Alice Weidel i Marine Le Pen.
Qui conjecturava abans de 2017 que Donald Trump arribaria a ser el president dels Estats Units d’Amèrica i, a més, ho faria en dos mandats presidencials? Qui s’imaginava que Sílvia Orriols seria batllessa el 2023, diputada el 2024 i, a més a més, guanyaria la qüestió de confiança el 2025? Per tot plegat és cabdal esbrinar i descobrir quines són les vuit sorpreses al voltant de Sílvia Orriols que han brollat durant aquesta setmana.
Primera sorpresa: el gir sobtat dels esdeveniments a darrera hora fa que la diputada Sílvia Orriols sigui la batllessa de la comtal vila de Ripoll fins, almenys, les eleccions del 2027. Així doncs, Sílvia Orriols complirà tot un mandat municipal com a batllessa de Ripoll i diputada de Catalunya. Durant quatre anys governarà el municipi més gran que un partit nacionalpopulista té a les seves mans a tot Catalunya i arreu de l’Estat. Un quadrienni construint la seva marca personal amb una imatge forta que connectarà amb nous votants. La legislatura municipal 2023-2027 serà recordada com el primer període quan el nacionalpopulisme català va governar la seva primera ciutat.
Segona campanada: aquests dies també seran recordats com la setmana en què Sílvia Orriols ha trencat el sostre de vidre dels mitjans de comunicació catalans. Dilluns 17 de febrer li fa una entrevista Ricard Ustrell a El matí de Catalunya Ràdio. Dimecres 19 de febrer li fa Jordi Basté l’entrevista a El món a RAC1. Divendres 21 de febrer la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, és entrevistada per la presentadora d’Els matins de TV3, Ariadna Oltra. Tot un èxit mediàtic.
Tercer fet succeït de la nit al dia: es compleix el primer dels tres escenaris que vaig escriure d’aquesta sèrie d’un total de cinc articles, quan preveia que no es presentava la moció de censura i automàticament s’aprovaven els pressupostos del 2025 volguts per Aliança Catalana. Finalment, així ha estat. Ara té el pressupost aprovat, a diferència de la primera part del mandat quan es veia obligada a prorrogar els pressupostos. Per tant, la segona part del mandat municipal Orriols l’endega millor de com va començar el seu mandat.
Quart succés tot d’una: la incapacitat de fer un govern alternatiu a Sílvia Orriols ha obert la possibilitat que guanyi per majoria absoluta a Ripoll. Hi havia dues opcions que n’obrien la porta. Una, si haguessin fet la moció de censura i el govern alternatiu ho hagués fet malament. També hi havia una segona opció que obre la porta a la majoria absoluta i és tot just la que ha acabat passant: els partits de l’oposició han fet reunions, negociacions i acords, però a última hora la moció de censura s’ha escapçat. Aquest fracàs de l’oposició desmobilitzarà una part de l’electorat de Junts, ERC, PSC, CUP i Som-hi. A aquests partits que podien fer un govern alternatiu només els resta una última oportunitat: triar els seus caps de llista des d’enguany i fer un treball casa per casa. Per això també han d’activar la societat civil ripollesa des de les entitats, però sense polaritzar.
Cinquè episodi d’avui per demà: Sílvia Orriols ja ha començat la precampanya per a les eleccions als ajuntaments del maig de 2027. Ha anunciat públicament que es tornarà a presentar a Ripoll. L’única incògnita és si tornarà a quedar en primera posició, però sense majoria absoluta, amb sis, set o vuit regidors, o bé guanyarà per majoria absoluta arribant als nou o més regidors.
Sisè fet de trascantó: Sílvia Orriols tindrà menys temps per estendre Aliança Catalana al territori català. La decisió estratègica de la direcció nacional de Junts ha tingut com a principal objectiu dificultar que Sílvia Orriols disposi del temps necessari per fer visites presencials als pobles i ciutats d’arreu de Catalunya. Per tant, quan Junts es deslliga del pacte per Ripoll i renuncia a la moció de censura que hagués permès obtenir l’alcaldia a mans de Junts amb la candidata a nova alcaldessa Maria Soldevila, ho fa amb el propòsit d’obstaculitzar la campanya electoral d’Aliança Catalana als comicis municipals del 2027.
Setena notícia bomba: Junts per Ripoll s’ha sacrificat. Junts ha perdut la batalla de Ripoll perquè no vol perdre la guerra de Catalunya. La direcció nacional de Junts és plenament conscient que l’espai politicoelectoral del nacionalisme, el liberalisme, la democràcia cristiana i el conservadorisme pot ser volatilitzat pel nacionalpopulisme. Això està succeint així a França, Àustria, els Països Baixos i els Estats Units d’Amèrica. Tot just aquest cap de setmana, a Alemanya, la dreta radical populista quedarà en segona posició, darrere de la democràcia cristiana. Junts tem una situació semblant en les properes eleccions catalanes. Per tant, Junts ha pres la decisió que ha cregut més convenient a la seva estratègia partidista.
Setena situació sobtada: amb anticipació a la meitat del mandat municipal, a Ripoll ja hauran deixat el càrrec una quarta part dels seus regidors i dos dels cinc partits enfrontats amb Orriols. Després de renunciar a la moció de censura que anava a fer alcaldessa Maria Soldevila, és possible que aquesta regidora deixi l’Ajuntament. Si això acaba passant, voldria dir que tota la llista electoral completa de Junts s’haurà donat de baixa a la primera meitat del mandat. El grup municipal de Junts per Ripoll haurà canviat de fisonomia al complet. I això és una de les causes de l’ascens d’Orriols, la forta inestabilitat del consistori ripollès i sobretot de Junts, que és el segon grup municipal.
Vuitè imprevist: l’expresident de la Generalitat Artur Mas va obrir la capsa de Pandora quan va declarar “que s’ha de diferenciar entre parlar amb l’Aliança Catalana i fer estratègies conjuntes amb l’Aliança Catalana”. Ho va reblar la periodista i escriptora Pilar Rahola: “És un cop d’estat contra natura”. Així es va tancar la finestra d’oportunitat de la moció de censura a Orriols. La història s’ha repetit dues vegades a Ripoll. La primera va ser quan l’expresidenta del Parlament Laura Borràs va torpedinar l’acord per evitar que Orriols fos alcaldessa i ho hagués estat Manoli Vega o Chantal Pérez.
Aquestes són les vuit sorpreses que revifen de nou la trilogia de Ripoll: és el bressol de Catalunya, l’origen de l’atemptat del 17-A i l’epicentre d’Aliança Catalana.