No feu cas d’aquest article, ha estat redactat per una intel·ligència artificial encara no prou evolucionada

La incidència de les xarxes socials en el nostre dia a dia és cada vegada més evident. Potser per alguns està de moda negar-ho. Fins i tot poden arribar a pensar que Twitter, Telegram, Facebook, TikTok i d’altres elements que volen pel núvol no és casos que els afecti. La realitat ens explica que tots depenem de les xarxes, fins i tot aquells que no les fan servir. La repercussió que tenen és ecumènica.

Una de les raons que justifiquen el rebuig és la manera de fer servir les xarxes. Per a alguns és només el camí on escampar de les pròpies frustracions. És aleshores, quan serveixen per insultar i amenaçar que donen arguments a aquells que diuen allunyar-se’n. Si globalment som capaços de donar-hi un bon ús ningú no s’amagarà de fer-les servir.

Fent una mica de memòria. Som a la primavera passada. Les xarxes socials ens expliquen que una mona de Pasqua (un pastís artesanal!!!) ha desencisat un pastisser de Sant Cugat del Vallès en comprovar que allò que considerava el seu reclam artistic-comercial s’ha tornat contra ell. El propietari de la Pastisseria Sàbat de la ciutat vallesana va fer un bust d’una noia amb el braços oberts i a cada mà hi aguantava un obsequi. Resulta que la noia, com la xocolata, és negre. Aquí apareix el Grup Feminista Hora Bruixa (el nom sembla inventat però és real) que presenta una denuncia perquè la mona reproduïa estereotips i topics sobre persones negres. El bon home va retirar la seva obra i, això si, diuen que la majoria de santcugatens va reaccionar contra l’animalada i Pastisseria Sàbat va vendre més mones que mai.

Un altre cas que no cal oblidar. El govern d’Andalusia i el d’Aragó, (encara sense el PP i Vox), la Federación de Entidades Culturales Andaluzas a Catalunya, molts mitjans de comunicació espanyols i fins i tot un grup d’advocats, van denunciar una parodia del programa Està Passant de TV3 sobre la Virgen del Rocio. Van exigir disculpes de la televisió catalana, Ni el canal ni el director del programa, Toni Soler, van voler reaccionar, o millor dir, es van fer un tip de riure, també a través d les xarxes socials. La xarxa es va omplir sobretot d’atacs catalanòfils per una parodia d’humor. En aquest cas els crítics desconeixen que ningú no s`ha guanyat el dret a no ser parodiat.

Tots plegats en fem un gra massa. Ara sembla obligat emprar el femení per dir allò que expressàvem sense cap mena de discriminació de gènere. Sembla que s’ha posat de moda prescindir d’ells, per dir elles. La veritat, jo quan escric tots em refereixo a tothom, i quan escric totes, em refereixo a tothom. Sense matisos, tampoc de gènere.

Les xarxes ens permeten reflexionar, ens conviden a informar i rebre notícies i ens adrecen a persones desconegudes que ens poden aportar coneixements engrescadors o camins adreçats a l’entreteniment. Abans de tenir alfabet, la humanitat es comunicava a través de la paraula i de pictogrames; en arribar les lletres i amb elles els papirs i els llibres el panorama adquiria una nova dimensió; tot allò que la humanitat deia, pensava i creia quedava reflectit gràcies a l’escriptura. Amb les xarxes ha arribat la cibermemòria que fins i tot altera els plans d’estudi a escoles, instituts i universitats. Arribar a certs coneixements ara és cosa de les xarxes socials, només cal cercar el lloc idoni on trobar respostes a les preguntes més complicades. Una altra cosa és o treballar la memòria. Recitar els reis Gods potser no servia de massa res, però forçar el cervell per aconseguir-ho ens proporcionava uns beneficis que la nova tecnologia no ens pot aportar.

El problema de la xarxes és l’anonimat. Qui opina amagat en un pseudònim és capaç de dir qualsevol bajanada i fins i tot d’amenaçar de mort; en tot cas la critica destructiva només la fan servir els ignorants. Potser arribarà un dia que la mateixa tècnica ens obligarà a humanitzar-nos i caldrà identificar els autors dels missatge, de tots els missatges. Segur que aleshores les xarxes seran globalment estimades, fins i tot s’acceptaran els comentaris ofensius. Aleshores sabrem si donen la cara aquells que avui són considerats herois perquè  critiquen sense arguments certes posicions ideològiques com ara el dret dels pobles a decidir o el dret de les cultures a expressar-se en la seva pròpia llengua.

Segur que les xarxes ens milloren i en el futur ens transformaran fins a límits avui encara inconeguts. Aleshores tothom i voldrà ser.

Un apunt final, no feu cas d’aquest article. Ha estat redactat per una intel·ligència artificial encara no prou evolucionada.