El problema és l'anonimat: la crítica destructiva només la fan servir els ignorants

La incidència de les xarxes socials en el nostre dia a dia és cada vegada més evident. Potser per a alguns està de moda negar-ho. Fins i tot poden arribar a pensar que Twitter, Telegram, Facebook, TikTok i d’altres elements que volen pel núvol no són casos que els afectin. La realitat ens explica que tots depenem de les xarxes, fins i tot aquells que no les fan servir. La repercussió que tenen és ecumènica. Una de les raons que justifiquen el rebuig és la manera de fer servir les xarxes. Per a alguns és només el camí on escampar de les mateixes frustracions. És aleshores, quan serveixen per insultar i amenaçar, que donen arguments a aquells que diuen allunyar-se’n. Si globalment som capaços de donar-hi un bon ús ningú no s’amagarà de fer-les servir. Fem una mica de memòria. Som a la primavera passada. Les xarxes socials ens expliquen que una mona de Pasqua (un pastís artesanal!) ha desencisat un pastisser de Sant Cugat del Vallès en comprovar que allò que considerava el seu reclam artístic-comercial s’ha girat contra ell. El propietari de la pastisseria Sàbat de la ciutat vallesana va fer un bust d’una noia amb els braços oberts i a cada mà hi aguantava un obsequi. Resulta que la noia, com la xocolata, és negre. Aquí apareix el Grup Feminista Hora Bruixa (el nom sembla inventat, però és real) que presenta una denúncia perquè la mona reproduïa estereotips i tòpics sobre persones negres. El bon home va retirar la seva obra i, això sí, diuen que la majoria dels santcugatencs va reaccionar contra l’animalada i Pastisseria Sàbat va vendre més mones que mai. Un altre cas que cal no oblidar. El govern d’Andalusia i el d’Aragó (encara sense el PP i Vox), la Federación de Entidades Culturales Andaluzas a Catalunya, molts mitjans de comunicació espanyols i fins i tot un grup d’advocats, van denunciar una paròdia del programa Està Passant de TV3 sobre la Virgen del Rocío. Van exigir disculpes de la televisió catalana, ni el canal ni el director del programa, Toni Soler, van voler reaccionar, o millor dit, es van fer un tip de riure, també a través de les xarxes socials. La xarxa es va omplir sobretot d’atacs catalanòfobs per una paròdia d’humor. En aquest cas els crítics desconeixen que ningú no s’ha guanyat el dret a no ser parodiat. Tots plegats en fem un gra massa. Ara sembla obligat emprar el femení per dir allò que expressàvem sense cap mena de discriminació de gènere. Sembla que s’ha posat de moda prescindir d’ells, per dir elles. La veritat, jo quan escric tots em refereixo a tothom, i quan escric totes, em refereixo a tothom. Sense matisos, tampoc de gènere. Les xarxes ens permeten reflexionar, ens conviden a informar i rebre notícies i ens adrecen a persones desconegudes que ens poden aportar coneixements engrescadors o camins adreçats a l’entreteniment. Abans de tenir alfabet, la humanitat es comunicava a través de la paraula i de pictogrames; en arribar les lletres i amb elles els papirs i els llibres el panorama adquiria una nova dimensió; tot allò que la humanitat deia, pensava i creia quedava reflectit gràcies a l’escriptura. Amb les xarxes ha arribat la cibermemòria que fins i tot altera els plans d’estudi a escoles, instituts i universitats. Arribar a certs coneixements ara és cosa de les xarxes socials, només cal cercar el lloc idoni on trobar respostes a les preguntes més complicades. Una altra cosa és treballar la memòria. Recitar els reis gots potser no servia de gaire res, però forçar el cervell per aconseguir-ho ens proporcionava uns beneficis que la nova tecnologia no ens pot aportar. El problema de les xarxes és l’anonimat. Qui opina amagat en un pseudònim és capaç de dir qualsevol bajanada i fins i tot d’amenaçar de mort; en tot cas, la crítica destructiva només la fan servir els ignorants. Potser arribarà un dia que la mateixa tècnica ens obligarà a humanitzar-nos i caldrà identificar els autors del missatge, de tots els missatges. Segur que aleshores les xarxes seran globalment estimades, fins i tot s’acceptaran els comentaris ofensius. Aleshores sabrem si donen la cara aquells que avui són considerats herois perquè critiquen sense arguments certes posicions ideològiques com ara el dret dels pobles a decidir o el dret de les cultures a expressar-se en la seva pròpia llengua. Segur que les xarxes ens milloren i en el futur ens transformaran fins a límits avui encara inconeguts. Aleshores tothom hi voldrà ser.

El problema és l'anonimat: la crítica destructiva només la fan servir els ignorants

Les xarxes socials: veritats i mentides