Arribar als 50.000 habitants situa la capital d’Osona com una de les poblacions grans del nostre país

A principis del segle XVIII, poc temps abans de l’inici de la Guerra de Successió, la ciutat de Vic era la cinquena en nombre d’habitants a Catalunya. Els números absoluts eren molt modestos, no arribava a les 5.000 persones. Però tenia un valor pel que fa al pes relatiu en la demografia catalana, Barcelona comptava amb uns 35.000 habitants. Entremig, un grapat d’anys en què la mediocritat demogràfica de Vic, en bona part provocada per la llunyania dels grans rius productors d’energia, el Ter i el Llobregat, només va poder ser compensada per la presència del Seminari de Vic, que va arribar a tenir prop de mil estudiants, i pel fet de ser la famosa seu de la diòcesi més extensa de Catalunya durant molts anys. Amb això intento dir que arribar als 50.000 habitants, més enllà de les incomoditats que suposa, i podríem fer-ne una llista llarga perquè viure en ciutats de certes dimensions ofereix moltes oportunitats però també molts inconvenients, situa la capital d’Osona com una de les poblacions grans del nostre país. Jo penso que això és important per al nostre municipi, però també per a la comarca. La massa crítica que aquesta dada significa evidencia, ens agradi o no, el dinamisme d’una ciutat, en l’àmbit econòmic i social. A mi em sembla que aquesta és una bona notícia. Sé perfectament que una part de l’opinió pública local, i comarcal, hi està radicalment en contra, des de fa molts anys. Em refereixo a l’increment de població. Aquestes veus veuen en el creixement demogràfic tota mena de perills i el primer de tots és el de la dissolució de la identitat catalana en un aiguabarreig multicultural que creuen impossible de digerir. Temen la diversitat. No comparteixo aquesta posició neomalthusiana, el desenvolupament de la qual, fins a determinats extrems, podria esdevenir un perill molt seriós per al progrés, el benestar i la convivència. En qualsevol cas, aquest és un debat que la ciutat hauria de gestionar. Si pogués ser, amb arguments i raons. Amagar aquestes discrepàncies no condueix enlloc i ens enfronta a l’aparició i consolidació de fenòmens polítics i socials indesitjables. És molt millor parlar-ne i formar la ciutadania en el diàleg i en la comprensió multicultural, la qual cosa no dilueix la nostra personalitat nacional, ans el contrari l’enforteix i la projecta cap al futur. Sigui com vulgui, penso que cal ser clars a l’hora d’atribuir el creixement demogràfic de Vic. Com a qüestió prèvia, un moviment demogràfic general a Catalunya que ha incrementat en unes poques dècades la població en més de dos milions de persones. D’altra banda, el desenvolupament exponencial d’un sector agroalimentari que ha evidenciat, també, problemàtiques mediambientals molt serioses, a l’atenció de les quals les institucions locals i comarcals s’hi han posat bastant de perfil. És a dir, es podia haver fet molt més. Aquí caldria recordar que el sector carni és el més exportador de Catalunya, amb increments de dues xifres anuals. La bonança operada en altres sectors econòmics també ha afavorit aquest augment demogràfic, tot i que de forma menys determinant. Finalment, la consolidació de la Universitat de Vic-UCC, hereva d’una llarga tradició universitària que el pas del temps, i les circumstàncies històriques, van anar difuminant. Sortosament, els ensenyaments universitaris es van recuperar, i aquí la intervenció municipal va ser molt més proactiva, per convertir-se en un dels millors actius de la ciutat, potser el factor determinant i estructurador de la població de 50.000 habitants que ja som, i de la seva projecció en el futur amb criteris de diversitat i de modernitat. Aquesta ciutat té molts reptes, alguns de molt difícil resolució. Seria ingenu pensar que aquesta tasca, la de mirar de progressar equilibradament i justa, pertany exclusivament a l’Ajuntament. Els nostres polítics, els que elegim cada quatre anys, fan el que poden, d’això n’estic segur. Ara bé, hi ha una ciutadania que ha de ser protagonista en aquesta nova etapa, com ho ha estat en el passat, fins i tot en les èpoques més fosques de la nostra història. Ara toca tornar-hi, en el dia a dia, a peu de carrer, als centres de treball, a les escoles i a les entitats cíviques de tota mena que fan que aquesta ciutat sigui tan dinàmica. Estic convençut que Vic no es quedarà al marge del funcionament general del país, al qual està íntimament lligat. És més, crec que contribuirà al reequilibri territorial, demogràfic i econòmic de Catalunya, i que ho farà, amb el permís de totes les dificultats i disfuncions que ja coneixem. Ho farà amb l’empenta que li dona ser una població de 50.000 habitants.

Arribar als 50.000 habitants situa la capital d’Osona com una de les poblacions grans del nostre país

Les xifres importen