L'escola és l'espai de possibilitat en el qual encara hi pot fer niu alguna cosa de bo, s'hi respira afecte i estima

L’escola és el lloc on pot passar allò que difícilment passarà a casa o a la plaça pública. És l’espai segur per excel·lència, sovint més que la pròpia llar, en el qual les personalitats es poden desenvolupar sense els neguits ni les presses del món exterior. Tots els que som o hem estat docents reclamem més temps per educar infants i adolescents des de la calma i la serenor que requereix tenir cura de les persones. Però si avui dia hi ha un espai en el qual encara es pot gaudir de temps calmat i oportú és a l’escola, essencialment a Bressol i Primària. L’escola és espai d’aprenentatge i cura. No conec cap mestra que prediqui la llei de la selva als menuts que acompanya, ni sé de cap professora de Secundària que no agafi mal d’estómac si presencia actes vandàlics, accions violentes cap a les persones o faltes de respecte greus entre el seu alumnat. Avui l’escola encara és una illa de tranquil·litat, sobretot si la comparem amb els models de relacions humanes que dominen a l’esfera pública. Aquestes semblen construïdes en la base de l’odi; l’escola, en canvi, les fonamenta i les manté en el respecte, la tolerància i el bon conviure. A l’escola s’hi manté la utopia de la col·laboració, la cooperació i el benefici comú i s’hi practiquen maneres que porten a cotes altes d’inclusió social. L’escola és l’espai de possibilitat en el qual encara hi pot fer niu alguna cosa de bo. A l’escola s’hi respira afecte i estima. Des de la polidesa, netedat i relativa bona estètica dels espais fins a l’atenció i cura de cadascuna de les persones que s’hi troben, l’escola és –i ha de ser!– un espai de seguretat física i afectiva. L’educació ha de ser sempre una invitació a imaginar mons possibles i a desitjar construir-los; és sobre aquests fonaments que es basteix l’escola. Educar és un acte de resistència contra allò que no funciona: la desigualtat, l’odi, la docilitat de pensament, l’amnèsia de la pròpia història, etc. L’escola fa el niu d’on pot néixer equitat, afecte, pensament crític o consciència històrica. L’escola ha de continuar essent l’espai on infants i adolescents puguin imaginar un futur factible. Més que mai, ara que Netflix ha fet la sèrie Adolescence, que reforça la idea, errònia per parcial, que els adolescents són egoistes, insolidaris, influenciables, addictes a les pantalles i segrestats per la tecnologia, cal una escola on els adolescents puguin imaginar vides reals possibles.

L'escola és l'espai de possibilitat en el qual encara hi pot fer niu alguna cosa de bo, s'hi respira afecte i estima

L’escola, espai de possibilitat