Fins no fa gaire no em creia els alarmistes que van fent la cantarella que el català està en perill, que desapareixerà. Ara penso que potser tenen raó

Fa uns quants dies vaig anar al Teatre Coliseum de Barcelona a veure Quentin Tarantino, que presentava el seu llibre Reflexions sobre cinema. Més de 1.500 persones van pagar els 90 euros que valia l’entrada. Tarantino ho va brodar. Es van apagar els llums de la sala i a l’escenari va sortir el crític de cinema Jordi Costa per presentar l’acte. La presentació la va fer en… castellà. Tot seguit va sortir el cineasta enmig dels crits d’emoció del públic, va seure en una butaca i Costa li va fer una llarga entrevista, en anglès és clar. Per als que entenem molt poc aquest idioma, cap problema, hi havia subtítols en… castellà. Els devia fer vergonya utilitzar el català. A la mitja part –l’espectacle va durar més de dues hores– em vaig acostar a la paradeta on venien el llibre en dos idiomes, Reflexions sobre cinema, en català, i Meditaciones de cine, en castellà. La versió en castellà estava a punt d’exhaurir-se; en català encara hi havia unes quantes capses plenes de llibres. Tot seguit vaig anar al bar de davant, a l’altra banda de la Gran Via, i vaig demanar “una ampolla d’aigua petita”. El cambrer em va mirar alarmat, com si li acabés de parlar un marcià. Feia pinta de no haver entès res. “U-na am-po-lla d’ai-gua pe-ti-ta”, li vaig repetir, intentant dibuixar amb les mans en l’aire una ampolla. El noi es va girar cap a una cambrera que ens estava escoltant per demanar-li auxili amb la mirada, però la noia va posar cara de “ni idea de lo que está diciendo”, fins que un amable senyor que hi havia a la barra els ho va traduir: “Una agua pequeña”. Me la van donar, vaig pagar els 2,50 euros i ja està. Veus que fàcil? Fins no fa gaire no em creia els alarmistes que van fent la cantarella que el català està en perill, que desapareixerà. Ara penso que potser tenen raó. Els pagesos d’Osona i el Ripollès, quan anem a Barcelona, ens hi trobem com a… Ciudad Real.

Fins no fa gaire no em creia els alarmistes que van fent la cantarella que el català està en perill, que desapareixerà. Ara penso que potser tenen raó

L’espanyol Tarantino