Fleming no va patentar la penicil·lina per contribuir a la seva difusió en la lluita contra les infeccions que pateixen els humans

Tota la humanitat hauria d’estar agraïda a Alexander Fleming, nascut a Escòcia l’any 1881 i que morí a Londres el 1955, a 73 anys. En acabar els estudis treballà intensament a l’hospital St. Mary’s de Londres, al departament dedicat a la fabricació de vacunes, injeccions i sèrums. Després de la Primera Guerra Mundial on serví a França en hospitals de campanya, retornà a St. Mary’s impactat per aquella tràgica experiència tot i l’estímul en ser elegit per la comunitat científica professor de bacteriologia de la Universitat de Londres. Investigador sagaç, no va parar mai de treballar. La seva vida era als laboratoris, on cada jornada s’esforçava a demostrar científicament noves teories que fessin avançar la medicina. Un dia qualsevol de l’any 1928, seguint l’experimentació que portava a terme en una placa de Petri, va observar que hi havia crescut un fong, segurament fruit d’un esternut casual, que produïa una substància que feia tornar transparents els bacteris del seu voltant. Era el fong anomenat penicillium notatum i que de forma natural provocava la mort dels bacteris patògens que vivien a la placa d’assaig. En reconèixer aquesta gran troballa, Fleming ho va comunicar ràpidament als amics i col·laboradors i un any després, el 1929, en una trobada científica de la British Journal of Experimental Pathology, va acabar de convèncer els col·legues que encara dubtaven del descobriment, comunicant-los que generosament no l’havia patentat i així contribuir a la difusió de la penicil·lina, tan necessària per vèncer les infeccions que patien els humans. Sí! La humanitat ha d’estar-ne agraïda tal com feren els científics que li concediren el Premi Nobel de Medicina el 1945. He comprovat la gran quantitat de places i carrers d’arreu que porten el nom de Fleming, i citaré alguns llocs per on he passat en el nostre àmbit geogràfic: plaça Dr. Fleming a Torelló, a Manlleu, a Tona, a Mataró, a Badalona i un carrer a Granollers, a Ripoll, a Vic... Al lloc on ara escric una part d’aquest article és als jardins del Dr. Fleming, a Barcelona, sota un bust esculpit en marbre blanc de pedra de Montjuïc, obra de Josep Manuel Benedicto, i col·locat en una fornícula amb el nom de Sir Alexander Fleming. Aquest jardí al centre del barri del Raval, amb arbres i jocs d’infants, és un petit oasi per a turistes passavolants i un espai de repòs per als que hi habiten. El dia 27 de maig de 1948 Alexander Fleming arriba a Barcelona i fou rebut amb grans honors a l’aeroport. El diari La Vanguardia desplegà tots els seus mitjans per seguir puntualment les activitats del científic a Catalunya. Visità els llocs més emblemàtics com el barri gòtic, la Rambla, Montjuïc, recepció a l’Institut Britànic de Barcelona, al monestir de Montserrat, excursió a Sitges i una conferència a l’Hospital d’Infecciosos desenvolupant el tema “Alguns aspectes de les ferides sèptiques”, i una altra a la Reial Acadèmia de Medicina on explicà “La història de la penicil·lina”. En el sopar final que li va fer l’Ajuntament de Barcelona, Fleming va dir: “El que mai m’havia passat en cap ciutat, de les que he visitat, és la demostració espontània d’estimació d’organitzacions i de diverses classes socials: “Thank you very much!”. De les propostes que Fleming va fer la que ha perdurat fins aquest any que se celebra el 75è aniversari és l’Hospital del Mar / Research Institute Barcelona, una institució pública d’investigació i la més antiga de l’Estat en actiu. El 1948 Sir Alexander Fleming, el descobridor de la penicil·lina, va inaugurar el pavelló de medicina tropical, embrió de l’Hospital del Mar, situat en un indret privilegiat a la platja de la Barceloneta, i ara al costat del Parc de Recerca Biomèdica, on se cerquen solucions positives a les pràctiques clíniques. L’inici de les investigacions en microbiologia i immunologia del Research Institute han estat vinculades a aquest hospital, que fou imprescindible en el darrer brot de còlera a la ciutat comtal el 1971. Un gran avenç es produí el 1984 en crear-se quatre noves grans àrees: la patologia infecciosa, la neurociència, la medicina de l’esport i la inspecció dels serveis sanitaris, a més de la incorporació de nous professionals de farmacologia, informàtica biomèdica, epidemiologia i salut pública. El 2000, en ser inscrit l’hospital a la Universitat Pompeu Fabra, s’enriquí en la docència i es reforçaren les àrees d’oncologia, epidemiologia i salut pública, informàtica, processos inflamatoris i cardiovasculars. La celebració d’aquest 75è aniversari farà més visible la feina dels més de 700 professionals que hi treballen i en una exposició amb panells commemoratius instal·lats al Passeig Marítim de Barcelona, davant de l’hospital, s’informarà de l’esdeveniment i dels fets històrics, de la fundació de l’hospital i el record de l’amic i col·laborador Sir Alexander Fleming.

Fleming no va patentar la penicil·lina per contribuir a la seva difusió en la lluita contra les infeccions que pateixen els humans

L’estimat Alexander Fleming